Consciència

Bloc de l'Assemblea per la Renovació de l'Esquerra assembleaperlarenovacio@hotmail.com

Debat polític

abracadabra | 24 Octubre, 2007 21:41

General | Següent | Anterior | Comentaris (5) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1. web recomenada

   Al blog de Miquel Lòpez Crespí aquest debat

   Aquest és l'enllaç | 25/10/2007, 00:06
2. Un esquerrà

   Volia llegir aquest debat però veig que no hi ha enllaç amb el web que recomanau. A veure si es pot solucionar.

   Un amic | 24/10/2007, 22:38
3. Les cadiretes

   CADIRA

   En català, cadira. En guaraní, apyka’i. En alemany, stuhl. En portuguès, silha. En sard, cadíra. En hongarès, szék. En albanès, karrige. En xec, zidle. En danès, stol. En anglès, stol. En feroès, stólur. En finès, tuoli. Quan els espanyols assassinaren Antonio Maceo, Weyler va quedar-se’n la cadira de record. Weyler era espavilat, coneixia el valor d’una cadira. Hi ha gent que s’avança a la seva època. Weyler, per exemple. Què havia de portar, de Cuba, als seus fills? Un lloro xerraire, un ocell de coloraines...? Res d’això. Una cadira. Entorn de la cadira gira la filosofia de fer un ca seva. Mies van der Rohe ho va intuir, encara que fos des d’una perspectiva intel·lectual més elaborada que la de Weyler. A l’Exposició Internacional de Barcelona, de 1929, va presentar una cadira de pell, amb cantells metàl·lics, que ben aviat esdevindria una icona del disseny. Va anomenar-la Cadira Barcelona, la qual cosa va suposar tota una confusió per als mallorquins, atès que ja deien Cadira Barcelona a un model tradicional de cadira pintada. Bé, ara això no té importància. Allò que volia recordar és que les cadires d’oficina actuals –tan lletges, tan fredes, tan impersonals–, són derivacions estètiques de la de Van der Rohe. No cal dir que la d’aquest, tot i les comparacions inevitables, era una altra cosa. Van der Rohe, amb el disseny d’una cadira, no es va consagrar com a fuster ni mag de les formes, sinó com a filòsof. Ell en feia, de la cadira, una interpretació filosòfica de la vida. D’alguna manera intuïa que condicionaria l’ètica i el comportament de les generacions futures. Actualment, la cadira té un sentit universal de confort, tan físic com espiritual. Hi ha cadires arreu del món. Amb paraules i sons diferents diem la mateixa cosa en una pila de llengües. En francès, chaise. En italià, sedia. En japonès, isu. En malai, kursi. En polinesi, krzeslo. En romanès, scaun. En rus, ctyn. En gaèlic, cathair. En espanyol, silla. En tagal, sílya. En fi...! En turc, sandalye. En zulú, isihlalo. Heus ací tot el món, seguint l’estela d’una mateixa bandera. Allò que somiava Lenin i no va aconseguir. Allò que somiava, des d’una altra perspectiva, el gran Durruti abans que li clavessin un tret per l’esquena a la defensa de Madrid. Entre els moviments de masses submergits –el ku-klux-klan, l’Opus, el militarisme colpista, etcètera-–, el de la cadira és el més internacional. Et diuen, els coneguts, jo som socialista, jo som del Reial Madrid (bé del Madrid ho són dretes i esquerres, la llotja del Bernabeu n’és testimoni), jo som de la ONG Tal, jo som partidari del reconeixement social de totes les religions, de la sexualitat sense tabús. Molt bé! A partir d’ara, els demanaré: Però, a quin espai preeminent situeu la cadira? Déu modifica algunes línies de l’intel·lecte. Al·là, d’altres. La cadira, en canvi, les modifica totes. Som un home major, en el sentit que tinc moltes hores i molts de dies que s’acumulen a la memòria. Record haver caminat frec a frec amb infinitat de gent bona que tenien ambicions individuals i d’altres de col·lectives. Aquestes, les col·lectives, eren solidàries, marcades per un idealisme gairebé suïcida. La temptació de la cadira (la serp bíblica dels temps actuals) hi era, però no agredia l’estètica ideològica i sentimental del conjunt. Divendres passat, davant el Consolat de Mar, on vaig acudir responent a la crida de la gent de la Real, vaig tenir oportunitat de comprovar com la ideologia de la cadira s’imposa descaradament, sense matisos ni excuses pietoses. On era, divendres, la gent amb la qual, fa tres mesos, em vaig manifestar en defensa de la terra? A hores d’ara la xarxa de govern del nou Pacte de Progrés emmordassa més de tres mil persones, em vaig dir. I vaig concloure que totes les ideologies convergeixen en la cadira. Ni socialistes, ni comunistes, ni anarquistes, ni nacionalistes, tots ells partidaris de protegir la Real, canvien de parer en un batre d’ulls. Els embruteix l’ànima, la cadira. Ho dic sense acritud, més aviat amb desencís. Un vell adagi mallorquí diu textualment: qui a bona cadira seu, bona ventura espera. Potser. Els adagis són retalls de saviesa. Per a tothom, menys per als orats. Beneïts orats. I en queden tan pocs d’orats!

   Llorenç Capellà

   Diari de Balears (18-IX-07)

   Llorenç Capellà | 24/10/2007, 22:26
4. El Bloc i Son Espases

   El Bloc i Son Espases

   Jaume Bonet Moll, membre del Consell de Direcció Política del PSM- Entesa Nacionalista

   L'hospital s'havia de fer al bon lloc de Son Dureta, malgrat els oligarques no puguin sofrir que un hospital públic sigui a un lloc més sà i més garrit que no els seus hospitals privats. No hi ha cap motiu ni un per a no fer-l'hi. fa trenta anys que es fan obres a Son Dureta i aquesta estava més ben planificada que cap de les que s'hi han fet fins ara.

   Deixant de banda els sopars a Madrid per decidir el canvi de lloc de l'hospital, el tràfec d'informacions privilegiades, i demés delictes previs a les obres, no s'havia de pagar cap indemnització perquè l'empresa constructora ha incomplit de manera flagrant i, a més ha arranat un jaciment bizantí i molts de bens declarats BIC, les multes sumarien molt més que la possible indemnització si és que arribava a haver-hi sentència d'indemnització, cosa poc probable.

   En cas de fer les obres que surten als diaris s'hauran d'arranar més jaciments arqueològics amb la consegüent culpabilitat del CIM i/o del seu departament de patrimoni.

   Per aconseguir el permís d'obra es falsificaren planells, per fer desapàrèixer la presència d'un xeregall, que sí que surt als planells del famós pla Ribas Piera i a molts altres planells (a més d'esser-hi a la realitat, és clar). Els informes que ha fet el SEPRONA es basen en la fotocòpia dels planells falsificats.

   Tots aquests delictes han estat denunciats oportunament a la fiscalia, a la Delegació de Govern (abans de les eleccions i mentre s'estaven cometent de manera flagrant, molts d'ells), al Consell Insular, a diveros ministeris, a la UNESCO, etc.

   Però és que Son Espases no és només Son Espases, no és només un cas d'especulació, no és només la principal de les banderes que es feren servir perque el PP no tengués majoria absoluta, és molt més. Els pelotassos són devora Son Espases i a Son Dureta (qui es fia ja de les mentides d'un mentider?) però especialment, al segon cinturó de Palma que serà ja inevitable. Son Espases és el model territorial per Mallorca: si es fa el segon cinturó seran dos milions d'habitants a Mallorca d'aquí a trenta o quaranta anys, Son Espases és la llengua perquè amb un creixement tan ràpid la única llengua que podrem salvar serà la llengua amb tàperes, Son Espases és la il·lusió de la gent d'esquerres, la capacitat de mobilització les ganes d'anar a votar perquè no és cert que tots són iguals, coses que se n'aniran en orris si no sabem fer visualitzar amb força que el Bloc no és com els altres, si no sortim del govern.

   Es pot sortir del govern sense donar ni suport extern ni voler-lo fer caure per força ans, simplement, votant a favor del que s'estigui a favor i en contra del que s'estigui en contra. Els pressuposts generals es poden repetir els de l'any anterior si no s'aproven els nous i llavors hi ha mil mangarrufes, per desgràcia, que permeten continuar governant sense que sien aprovats els pressuposts (evidentment més incòmodament que si s'aproven)

   És cert que si el Bloc surt del govern les conseqüències poden no esser bones, però si hi roman les conseqüències són dolentes de necessitat i, a més, quan hem de posar les messions per intentar una remuntada de l'esquerra ecologista i nacionalista? quan tot sigui una bassa d'oli o quan les contradiccions es manifesten amb força? I qui curarà el desànim de la gent que va fer feina de valent perquè el PP perdés la majoria absoluta si el Bloc roman en el govern? I qui tornarà a il·lusionar aquesta gentada? Quin preu té la desil·lusió i la pèrdua de coratge de lluitar que es concretarà si el Bloc no surt del govern? Qui serà capaç de tornar a mobilitzar 60.000 persones en una manifestació multitudinària com la darrera que hem tengut? Quants d'anys durarà el desànim i la incapacitat de mobilitzar? Qui encapçalarà la lluita per l'hospital de Son Dureta a Son Dureta?

   Les declaracions de bona voluntat i de “no ha estat culpa meua” sonen a més mentides dels polítics si no van acompanyades de cap sacrifici. Cantar les quaranta a n'Antioch és perdre el temps i fer el colló. Exigir contrapartides, a més de sonar a venuda i a excuses de mal pagador, és un mal negoci perque és ara que s'ha d'actuar, i si no es riuran de nosaltres, més del que ja ho fan (“amb ses herbes molles s'hi torquen es cul” diu la dita popular), dir que llavors sortirem si no compleixen els compromisos és enganar-nos a nosaltres mateixos, perquè els gestos s'han de fer quan toca fer-los i perquè seria el mateix que va passar quan no exigirem res en relació a la incineradora perquè l'aturaríem en haver d'aprovar les tarifes i llavors tanmateix no ho férem.

   El Bloc ha de sortir del Govern i actuar amb coherència i amb transparència a les votacions al Parlament i en el govern de les institucions allà on romangui, només així deixarem de ser còmplices dels delinqüents.

   Per més que ho diguin els diaris, el PSM encara no ha pres cap decisió al respecte, quan es convoqui el Consell de Direcció Política (supòs que ben aviat), tendrem l'oportunitat encara de salvar la credibilitat de l'esquerra ecologista i nacionalista, de fer veure clarament que no és cert que tots siguin iguals, d'oferir una alternativa de vot a la gent a qui ha fuit la votera i a la qui ja no votava per allò de que “tots són iguals i amb sos collons d'un poden penjar s'altre” i especialment, tendrem l'oportunitat d'influir molt més en la política del govern que sabrà que necessita els nostres vots per fer anar endavant els seus projectes i que som capaços de plantar-nos si no va pel camí que toca.

   Blog de Biel Barceló

   Blog de Biel Barceló | 24/10/2007, 22:24
5. Foc d’encenalls

   Foc d’encenalls

   Qui pot dubtar que no hi hagués votants del PSIB que, quan assistien a les manifestacions en defensa del territori, no sentissin realment el desig que l’hospital de referència es quedàs on està, Son Dureta, i que es protegís la zona que envolta el monestir de la Real? Els crèduls d’aquest partit i del BLOC també podien pensar que els dirigents tenien els estudis fets per saber que a Son Espases no s’hi podia fer cap hospital i també tenien els estudis corresponents sobre allà on es podia fer o refer. Com massa vegades, els fets han demostrat el contrari, perquè una vegada instal·lats en el poder no han estat capaços de demostrar als votants dubtosos del PP, que el seu partit ho havia fet malament. Els votants del PP estan gojosos de veure com el seu partit tan blasmat, havia fet les coses bé, tan bé que ara seran capaços de creure’s que el mal del metro és dels actuals governants, però allà on no n’hi ha que no n’hi cerquin. A mi m’ha interessat dur a terme el que no vaig fer abans de les eleccions per saber fins a quin punt els dirigents del PSIB o els del BLOC ens havien pres el pèl. Quin compromís havien adquirit aquests partits abans de les eleccions? Què deien al seu programa electoral sobre el tema? Desitjava saber què havien promès exactament, ja que UM estava d’acord amb l’hospital a Son Espases.
   Entre d’altres coses el PSIB-PSOE deia: «...projecte del PSIB-PSOE: construir un nou hospital en el solar de Son Dureta i dur a terme un pla d’obres per mantenir l’actual Hospital Son Dureta, mentre no es disposi de les noves instal·lacions.» Això després d’haver paralitzat les obres de Son Espases. I el BLOC, a què es comprometia? «Les polítiques especulatives per afavorir interessos privats seran eliminades d’arrel, de manera que casos com el de Son Espases no tornaran succeir. [...] L’hospital de Son Espases, producte de la mercantilització de la salut i de l’especulació urbanística, no s’ha de construir. Proposarem la paralització de les obres iniciades i la renegociació de la inversió sanitària en la reforma integral de l’hospital de Son Dureta i la construcció dels equipaments que siguin precisos en els llocs adequats.» El compromís dels partits citats, que ara estan en el Govern, era més clar que l’aigua, com a mínim fins el dia abans de les eleccions, però ai, carall! Guanyen les eleccions i pacten, vejam què acorden en el pacte de Govern (que ells varen anomenar «Acord per a l’estabilitat política i el futur sostenible de les Illes Balears»): «Paralitzar les obres de Son Espases i analitzar la situació econòmica, jurídica i patrimonial per tal de comprovar la factibilitat de construir un nou hospital al solar de Son Dureta.» Aquí ja no es varen comprometre a res, varen fer un gir de 90º, i els altres 90 els varen girar durant els dos mesos següents o el mateix dia de la signatura. Així varen donar la raó als que diuen que els programes electorals no són per dur-los a terme, sinó per enganar la gent. Quina ha de ser l’actitud dels votants davant tal engany? Al seu favor tenen les millores que han fet respecte de la llengua catalana, però n’han donat una de freda i una de calenta, amb aquesta teringa de càrrecs que no saben o no volen expressar-se en català, com mana la Llei, o la tornada cap enrere en allò dels premis o crítiques literàries. De votants del PP, que si se’ls hagués demostrat que Son Espases era un desastre, n’haurien atret algun, ara els han fet la campanya sense haver-se de moure ni un mil·límetre. De votants socialistes se n’haurà perdut algun i del BLOC se’n perdran més. Però això serà una llàstima, perquè en el PP segueixen estudiant a les catacumbes el model valencià, aquell que extermina la personalitat del poble, aquell que fa que els ciutadans d’aquesta terra s’hagin de sentir contínuament estranys a casa seva. Ens trobam davant un gran dilema, que només quantitats ingents de seny podran resoldre. Mentrestant, han convertit les promeses en foc d’encenalls.

   Joan Lladonet. pedagog.

   Diari de Balears (24-X-07)

   Joan Lladonet. pedagog. | 24/10/2007, 22:22

Presentació

Som un col·lectiu de gent diferents partits d'esquerres que el que pretenem bàsicament és democratitzar els partits. Aquí anirem penjant temes que volem debatre, propostes, idees, suggerències... tot per crear un debat enriquidor que ens porti a trobar fórmules per defensar cadascú de nosaltres als seus partits i fer-los més democràtics i assemblearis. En aquest projecte tots som iguals i per tant aquest bloc no només té un administrador sinó que tots els membres de l'assemblea ho som.

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Comentaris recents

Subscripció