Administrar

Bloc de l'Assemblea per la Renovació de l'Esquerra assembleaperlarenovacio@hotmail.com

D'esquerres i demòcrata?

abracadabra | 26 Octubre, 2007 21:14

Potser pot parèixer una obvietat aquesta pregunta, però si analitzem un poc la situació, l'entendreu:

   -Obviarem que hi ha règims polítics arreu del món, qué en nom de l'esquerra han establit (i estableixen) dictadures ferotges, també òbviarem el fet que qualsevol organització legal (i algunes il·legals) que hi ha a Espanya són democràtiques perquè si no seríen anti-constitucionals.

També vull fer una explicació del terme "Demòcrata": Amb aquest terme (potser un poc desafortunat) vull denominar a totes aquelles persones que creuen que la democràcia és una eïna de transformació social, i que s'ha de lluitar perquè aquesta "Democràcia" sigui lo més amplia, justa i participativa possible.

 Molts diran: Els partits d'esquerres defensen aquest model de democràcia: "pressuposts participatius" "iniciatives populars"... Si és veritat, i aquí és plantetja el meu dubte: Si hi ha gent que defensa això al carrer, a les institucions... Perquè critica com a tal tota iniciativa que cerqui superar l'estructura tradicional de Partit, evitant la implantació de majors quòtes de participació dins l'organització???

Ho he meditat, i he arribat a la conclusió que, no tothom de la gent d'esquerres, és demòcrata... però Segueixen sent d'esquerres?? 

 

 LA PREGUNTA ÉS, SER D'ESQUERRES, IMPLICA TAMBÉ SER UN DEMÒCRATA??

 

Comentaris

  1. done

    Thats true...

    boots | 04/05/2008, 15:48
  2. great

    I'm agree with you.

    great | 30/04/2008, 04:46
  3. great

    I'm agree with you.

    skincare | 25/04/2008, 17:12
  4. No estic d'acord

    És veritat lo que dius, "El PSOE també és pot identificar am això" però torn a dir-ho: No em basta que s'identifiquin: ho han de fer: "per exemple: el PSOE ho diu, lo de la participació... Però no ho estableix a les zones on governa!!!
    I altre cosa:La justícia social no és caritat, no és defensar o aprofundir l'estat del bennestar (o no només això).
    És per això que crec que l'esquerra TRANSFORMADORA són quatre.
    Fetes aquestes matitzacions... estic per lo demés d'acord amb tu.

    Joan Pau | 27/10/2007, 14:44
  5. El Pacte governa per a la dreta

    El Pacte governa per a la dreta

    Llorenç Buades Castell

    14 de setembre de 2007

    No es nou. Tot és vell i mal de coure. Els que al llarg dels anys n'hem après de la conducta dels polítics d'esquerra ja no tenim lloc per a les sorpreses. Esment els d'esquerra perquè és sabut que els de dreta no solen mentir i acostumen a fer el que el seu electorat reclama: ports esportius, camps de golf, escoles privades, autopistes, privatitzacions, segregació social.

    En canvi els d'esquerra diuen lluitar per la cosa pública i accepten privatitzacions (com ara l'ampliació del batxillerat d'art al CIDE en comptes de fer-ho al sistema públic), finançament del transport privat (com ara els autocars escolars). Diuen lluitar per la cosa pública i privatitzen la costa en el cas d'El Toro. Diuen lluitar per la sostenibilitat i permeten la destrucció de Ses Fontanelles. I a Son Espases, juguen al igual que va fer Felipe González amb el Otan de entrada, no.

    Construeixen a Muro, i no han aturat la construcció a Son Quint que ells mateixos proposaren en l'aterior pacte. Autoritzen un camp de golf a benefici dels amics d'UM.

    Diuen que ofereixen els llibres gratis, però només arriben a 100 euros i aquests no arriben a l'ESO, i com que els llibres s'han de tornar, possiblement els llibres tornats superin el cost de la subvenció en alguns cursos. La xocolata del lloro: el PP també en posava de llibres gratis en alguns indrets.

    S'enriuen de l'electorat. Això és el que fan. Saben que l'electorat els donarà l'esquena una vegada, però que tanmateix, hi tornarà per allò del mal menor.
    La política s'ha convertit així en l'art de fotre a l'electorat d'esquerra, perquè el de dreta més aviat està content amb els seus, i quan es preocupa per la cosa pública exigeix polítiques més antisocials en benefici de pocs.

    A grans passes l'esquerra institucional cedeix, i lamentablement, els moviments socials, cada vegada més raquítics tornen a situar l'esquerra a les institucions.

    Com que mantenir-se al govern és l'objectiu principal de les esquerres subsidiàries del PSOE i de la dreta regional, han après la lliçó del que fan els seus símils europeus: el joc del bon policia i del mal policia.

    L'esquerra institucional juga ara al paper del bon policia, com a les comissaries del franquisme, i com va passar arreu d'Europa en el cas de la guerra de Bòsnia, o en les vagues generals, o en el cas de la base militar dels EUA a Itàlia que ha provocat la crisi del govern Prodi, té la poca vergonya de situar-se en el camp dels manifestants. Ara Jekyll, ara Hide. Allò que no farà es dimitir del govern perquè avui en dia el més important de la política són els càrrecs, i allò que fa la política és donar llocs de feina més agradables que a l'empresa privada, i amb més possibilitats de remenar algunes cireres.

    I per això mateix, les esquerres abans socialdemòcrates, i les abans filocomunistes, reculen a Europa i avancen els feixismes.

    La militància d'esquerra ha davallat en picat, i té moltes raons per fer-ho, perquè mentre no es refaci de la crisi de les direccions de l'esquerra política, qüestió aquesta anunciada per Trotsky en el seu dia, l'esquerra no té més futur que el nominal.
    En aquests efectes, el cas del PRI mexicà (Partido Revolucionario Institucional) és un bon exemple de com es tergiversen les paraules.

    Allò que ha de fer l'esquerra en el parlament és condicionar les polítiques des de l'oposició parlamentària i social al govern i no implicar-se en sostenir un govern que a la fi només fa polítiques de dreta.

    Web Ixent

    Llorenç Buades Castell | 27/10/2007, 14:32
  6. De quina esquerra parlau? L'asfaltat de Mallorca avança al mateix ritme amb el PSOE que amb el PP. I, presupostàriament, les seves prioritats són molt -però molt- coincidents. (PSM-Llucmajor)

    L'asfaltat de Mallorca avança al mateix ritme amb el PSOE que amb el PP. I, presupostàriament, les seves prioritats són molt -però molt- coincidents. (PSM-Llucmajor)

    Prioritats

    Llegim en el diari que els "socialistes" del Migjorn -vol dir els càrrecs del PSOE a la comarca- "reclamen" (sic!) a la senyora Armengol, la secretària general de la seva filial insular, que el tren passi pel Migjorn. Ja ens sembla bé que facin pinya en aquesta qüestió. Vegem si entre tots treim el carro endavant. Ara, no ens sabria gens de greu que els càrrecs del PSOE del Migjorn demanassin també als seus superiors, Antich i Zapatero, quin lloc ocupa el tren en les seves prioritats.

    Perquè el fet és que últimament -s'acosten eleccions- Antich i Zapatero prometen (ui, prometen...) inversions per al ferrocarril quan, en realitat, el primer i únic conveni que fins ara han signat el Govern de les Balears hegemonitzat pel PSOE i l'executiu del senyor ZP és el de carreteres: 568,9 milions d'euros que aportarà Madrid i 317,6 que aportaran els consells insulars. Sí: Zapatero, Antich i Armengol tenen unes prioritats, i l'asfalt és molt més important que el tren: números canten. En això, el PSOE demostra no ser tan diferent del PP com podríem pensar, ingenus.

    Exageram? No gens. Podem dir-ho en paraules de Nofre Rullan -professor de Geografia a la UIB-. En un recent article en el Diari de Balears (17 d'octubre) explicava que els convenis d'Antich i Zapatero sumen "en total 886,5 milions d'euros a gastar els propers deu anys en variants, desdoblaments, autovies, tercers carrils d'autopistes i en un eufemisme que es diu "acessos a Palma" i que, valorat en 105 milions d'euros com a a l'anterior conveni (el del PP), no és altra cosa que el segon cinturó de Palma. La quantitat d'euros prevista és pràcticament la mateixa que l'anterior govern va licitar entre el 2003 i el 2007 i que ara seran a disposició del departament de Carreteres insular però no en quatre anys sinó en deu, tot i que el conseller insular d'Obres Públiques de Mallorca ja ha dit que vol executar tot el conveni en la present legislatura".

    Dit en unes altres paraules: l'asfaltat de Mallorca avança al mateix ritme amb el PSOE que amb el PP. I, presupostàriament, les seves prioritats són molt -però molt- coincidents.

    Per això ens feim les mateixes preguntes que es fa Nofre Rullan en l'article esmentat:

    " I per quina raó no s'ha començat pel conveni sanitari o educatiu?, dues de les transferències més mal dotades. Doncs perquè hi ha sanitat i educació privada i no hi ha carreteres privades. No és el mateix una llista d'espera d'un hospital, que sovint s'evita anant a la privada, que una cua a una carretera que fa fer tard el camió carregat de bloquets a la promoció d'adossats de torn". Anant a la privada, si pots pagar-te-la, és clar. I es diuen socialistes.

    __________

    L'article de Nofre Rullan esta disponible a la web turismo-responsable.org

    http://www.turismo-responsable.org/Investigacio_debate/0710_rullan_balears.h

    Blog PSM-Llucmajor (27-X-07)

    Blog PSM-Llucmajor (27-X-07) | 27/10/2007, 14:29
  7. Re: D'esquerres i demòcrata?

    Hola Joan Pau, a la teva afirmació de "Un esquerrà és el que defensa lo que és d'esquerres: + democràcia, + justícia social..." a això s'hi podria afegir el PSOE hi tot. Vull dir que ser d'esquerres està tan diluït en aquests pressupòsits que fins i tot el PSOE vol més democràcia, més justícia social... Ser d'esquerres avui en dia és tan abstracta que se parla en termes relatius: a l'esquerra del PSOE...
    Per jo ser d'esquerres més o menys és voler acabar amb les desigualtats del món. Per això no me val que se diguin d'esquerres i després siguin nacionalistes de vista reduïda, socialdemòcrates capitalistes que pensen que cedint un tant per cent del pressupost a cooperació el món s'arreglarà...
    Com diuen els companys, sense formació no hi ha llibertat i aquest sistema ens duu a no saber res.
    Per jo lo ideal és una democràcia radical on tothom pugui prendre part de les decisions i on la riquesa estigui del tot distribuïda(i dic riquesa per dir tot tipus de capital, no només diners).
    I no comparteixo l'opinió de que sense formació marxista no hi ha un moviment revolucionari. No hem considero marxista.
    I una altre cosa, com que la majoria de nosaltres, els que volem canvis profunds, som una mica mil·lenaristes, que esperam que el canvi vengui estant preparats però no provocant-lo del tot, doncs molts de nosaltres ens hem integrat dins l'esquerra possibilista intentant canviar-la i que sigui més coherent, tot i que no compartim els objectius a llarg plaç.
    Perdonau pel rollo que he escrit. Salut.

    Garci | 27/10/2007, 13:38
  8. Sense formació marxista no hi ha moviment revolucionari; tan sols fer feina per engreixar els oportunistes

    En referència a totes aquestes interessants qüestions caldria anar sempre a llegir i estudiar webs del tipus Insurgente, Llibertat.cat, MDT, Archivo de Autores Marxistas, Ixent, Endavant, etc., etc. Sense formació revolucionària no és possible el moviment revolucionari per això fa segles que els partits dits d´esquerra són una oficina per a colocar els seus a les institucions, mai un instrument útil per a formar els militants i el poble, per anar avançant cap a quotes més altes de consciència i organització.
    Salutacions.
    Un company de lluita

    Defensa del marxisme | 27/10/2007, 10:17
  9. A propòsit del tema...

    http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=12424

    Premsòmetre | 27/10/2007, 10:05
  10. Sobre la dictadura democràtica de la burgesia i el poder popular

    Hauríem de reflexionar sobre la democracia capitalista, és a dir, com deia Lenin "una forma diferent a la feixista de dictadura burgesa". Per als marxistes la burgesia, el capital, exerceix el seu poder mitjançant una dictadura democràtica, el parlamentarisme capitalista i mitjançant una dictadura feixista. Però sempre comanda la banca i la propietat privada. El capital empra el sistema de dominació que millor li serveix en cada ocasió. En una determinada època liquida físicament l´esquerra; en altres ocasions, com ara mateix, paga a la falsa esquerra per tal tengui el poble adormit.
    Bé, hauríem de reflexonar sobra una "democracia" (la del capital) que sobreviu damunt la fam i la misèria de la majoria de la humanitat (moren un munt de persones cada segon de fam i de malalties). El "benestar democràtic occidental" és basat damunt l´explotació i la fam del Tercer Món, és basat damunt la guerra contínua, és basat damunt el saqueig de materies primeres de tot el món. És aquesta la "democràcia" que volem?
    L´esquerra revolucionària lluita per la democracia popular, per un altre tipus de participació política diferent a l´actual (poder de les elites dels partits que només viuen per a sortir a le sllistes i cobrar). Cal pensar en les experiències històriques de l´autogestió, el consellisme, les assemblees, les autoorganitzacions obreres i populars com a forma nova de democracia superadora de l´actual.
    Bé, en podríem xerrar dies i dies. El que es tracta és de no fer cas als polítics del sistema.

    Poder Popular | 27/10/2007, 09:27
  11. la "democracia" capitalista

    ELS VASOS COMUNICANTS

    El passat dimarts dia 4 de setembre, van morir sis persones en accidents laborals succeïts a Alhaurín el Grande (Màlaga), Cabanillas del Campo (Guadalajara), Víznar (Granada), Getafe (Madrid), Algeciras (Cadis) i Sant Vicent del Raspeig (Alacant). Sis treballadors, morts en sis llocs diferents, per causes diferents, totes evitables, i que tenen en comú la mateixa responsabilitat criminal: la rapinya de l’explotació laboral en forma de precarietat, subcontractació, incompliment de les normes i manca de formació. Empresaris i administració responsables d’aquesta modalitat de terrorisme, poc airejada pels mitjans de comunicació, però terriblement mortífera: l’explotació laboral com a element bàsic del funcionament del sistema capitalista. A aquestes alçades de l’any ja es compten bastant per damunt de sis-centes les víctimes mortals d’accidents laborals a l’Estat espanyol. Sembla que la xifra de 1338 treballadors i treballadores morts (o assassinats) l’any passat, tampoc no quedarà tan enfora enguany.

    En aquest dimarts negre també vàrem conèixer, segons xifres oficials (sempre dulcificades), que l’atur del passat més d’agost ha pujat sense precedents coneguts per aquest mes, situant el volum total d’aturats (majoritàriament aturades) una altra vegada per damunt dels dos milions, en el conjunt de l’estat, sent les Illes Balears una de les autonomies on el percentatge dels qui s’han quedat sense feina es situa més clarament per damunt de la mitjana estatal. A aquestes dades cal afegir-les la caiguda del nombre d’afiliacions a la Seguretat Social i el descens de la contractació laboral indefinida. Justament els contractes indefinits van ser la “gran promesa” de la darrera “reforma laboral”. L’efecte “beneficiós” d’aquesta reforma (ja ho vàrem dir, i està escrit) sembla que ha durat només el temps que els empresaris han estat rebent subvencions de doblers públics per contractar. En canvi, la contrapartida (l’abaratiment de l’acomiadament) ja és un escaló que hem baixat tots cap a la precarietat absoluta, i que difícilment tornarem a pujar. Drets a canvi de promeses: els directius de CC.OO. i UGT poden estar orgullosos d’aquest nou servei al capital.

    Per arrodonir el cercle, el dimarts 4 de setembre també vàrem veure, horroritzats, com un treballador romanès es calava foc davant la subdelegació del Govern a Castelló. Més enllà de l’impacte de les imatges, parem atenció a la desesperació d’una persona que emigra per treballar, i veu com tots els seus drets més elementals li són negats, per finalment decidir causar-se greus lesions, amb perill de la seva vida. Aquest incident ens duu davant els ulls la situació dels centenars de milers de persones que fan feina clandestina, en condicions infrahumanes per a ells i de vergonya per a tothom, dels milers de persones que, sense haver comès cap delicte, estan reclosos en centres d’internament per a immigrants, i de la sagnia quotidiana de morts en les pasteres i tanques de fronteres, perquè el sistema i el govern que administra els interessos dels més forts, ho fa d’esquenes a la Declaració Universal dels Drets Humans.

    Però hi ha més notícies en aquest singular dimarts: també han sortit publicats els beneficis de les empreses incloses en l’”IBEX35”, el selecte grup que encapçala l’especulació borsària: ni més ni manco que han guanyat, tots 35 plegats, 24.508 milions d’euros durant el primer semestre de 2007, un 34% més del que varen guanyar en igual període de 2006, “camí d’un nou record anual”, segons un diari de gran tiratge estatal. Santander, Telefònica, BBVA, Repsol YPF, Endesa, Iberdrola, ACS, etc, a més d’extreure aquests sucosos beneficis de l’explotació dels treballadors, dels clients i de tota la societat, i de la neo colonització d’altres indrets del món, són els primers beneficiaris espanyols d’uns mercats especulatius europeus que s’han vist afavorits per la sucosa injecció de més de 200.000 milions d’euros per part del BCE (Banc Central Europeu, organisme sense cap tipus de control democràtic). La xifra pot augmentar de bon tros, ja ho han anunciat, per “fer front als efectes sobre les borses europees de la crisi hipotecària nord americana”.

    Aquí teniu les dues cares de la mateixa moneda: d’una banda, atur, precarietat, mort i desesperació en la classe treballadora; d’altra, beneficis records, acumulació infinita, regals multimilionaris de l’erari públic cap als poderosos. La teoria dels vasos comunicants aplicada al mil·límetre: molts perden molt, justament en la mesura que uns pocs guanyen moltíssim. O, com diu un enunciat oriental: quan es declaren beneficis, no massa enfora es troben les pèrdues. Serem capaços de posar-li remei? La primera passa és treure’ns de sobre el derrotisme. L’acció sindical quotidiana indica que, allà on hi ha lluita i resistència, l’equilibri és possible.

    Pep Juárez, secretari d’Acció Sindical. CGT-BALEAR

    Pep Juárez, secretari d’Acció Sindical. CGT-BALEAR | 27/10/2007, 09:16
  12. Garci...Garci!

    Es veritat això que dius...
    Però crec que, si bé les discussions filosòfiques sobre lo relatiu dels termes són importants... Lo que hi ha aquí és: HO DEFENSES QUALSEVOL CANVI QUE AFAVORESQUI LA PARTICIPACIÓ (és a dir, la democràcia) o NO. Els meus, són els primers, els que prioritzen això, els que no tenen una visió paternalista dels ciutadans (o dels afiliats) diguent que no saben el que volen, i que no sabríen fer funcionar un d'aquests sistemes participatius... SOM NOSALTRES, els del primer grup de persones, que hem de lluitar per assolir, per consolidar en el dia dia, una nova democràcia = a un nou sistema.
    Respecte s'altre tipus d'"Esquerrans" per jo: NO basta amb sentir-se d'esquerres, per dur-ho, a la Sang (com va escriure un), Un esquerrà és el que defensa lo que ès d'esquerres: + democràcia, + justicia social... Els altres, no son més que gentussa (si, GENTUSSA) sangoneres, traïdors als ideals que han dit que defensaríen, hipòcrites amb noms i cognoms, darrera de "Director General" i que en definitiva: Han segrestat qualsevol moviment transformador d'aquesta societat (per moderat que sigui)...
    Cabrons!
    Qui em conegui de veritat, sabrà que no soc especialment d'esquerres, ni radical (i ha vegades fins i tot "reaccionari") Però tenc 1 cosa clara: CREC EN LA DEMOCRÀCIA: Per això, amb altres companys, esteim aquí.

    Joan Pau | 26/10/2007, 23:47
  13. Re: D'esquerres i demòcrata?

    Depén de com entenem la paraula democràcia. La democràcia representativa és democràcia? Jo crec que no. Si seguim el model actual d'igualar el nostre sistema=democràcia=capitalisme=el millor que hi ha... anem malament.
    La democràcia hauria de ser radical i no aquest engany de cada 4 anys anar a votar.
    Anant a la pregunta: no, no tothom que se diu d'esquerres és demòcrata. Exemple: els comunistes que per molt que participen del sistema recolzen dictadures. I aquí no vull dir que siguin millors ni pitjors les dictadures que defensen. Tot és relatiu al sentit de les paraules democràcia i esquerres.

    Garci | 26/10/2007, 22:34
  14. Demòcrata!

    Soc demòcrata!

    tomeu | 26/10/2007, 21:33
  15. Demòcrata!

    Soc demòcrata!

    tomeu | 26/10/2007, 21:33
  16. Ser d'esquerres

    No tots els demòcrates son d'esqurres realment... i no tota la gent d'esquerres ho és, i no hi ha cap problema.
    El problema és quan l'esquerra alternativa, la gent que vol transformar aquest món, no vol transformar ca seva.
    A qué és reprotxable que un líder d'un partit ecologista tengui una Central Nuclear?? Idò HAURIA de ser igual de reprotxable que la gent d'un partit de l'esquerra transformadora no fos un demòcrata!

    Joan Pau | 26/10/2007, 21:32
Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS