Bloc de l'Assemblea per la Renovació de l'Esquerra assembleaperlarenovacio@hotmail.com
S'han de fer noves manifestacions o concentracions com la proposada pel dia 17 de novembre pel tema de Son Espases o hem de cercar altres formes de movilització i actuació? I en aquest cas quines formes?
La manifestació. Un article de Guillem Frontera publicat ahir al Diari de Balears, per reflexionar i debatre.
Després de consumades les previsions més realistes respecte de la tria de Son Espases per part del molt honorable president Francesc Antich, una manifestació reuní entorn de 600 persones. Aquest gruix escàs ha estat enarborat com a argument irrefutable de la comprensió de la gent, del perdó pel frau. En cas contrari, la manifestació hauria estat multitudinària, s'esgrimeix. La insistència en aquest argument deu conhortar el president regional, si és que el cor encara li fa mal, però tal vegada seria convenient proposar alguns punts de reflexió, més que res perquè la ciutadania encara no ha obtengut la resposta a la qüestió essencial, que no és, com alguns voldrien, si és objectivament aconsellable construir l'hospital a Son Espases o no: la qüestió essencial és per què es va organitzar una campanya electoral fonamentada en un engany (com les armes de destrucció massiva o l'OTAN de entrada no, etc.). O en una manca -imperdonable- de previsió, d'estudi. Així que, recuperant el fil, seria bo suggerir-los, als usuaris de l'argument de la manifestació, que no n'abusin, perquè, com més s'hi pensa, més es posa al descobert la malignitat de l'acció governamental: perquè, a més i com a conseqüència d'enganyar la gent, li han fet perdre la fe en la possibilitat d'un canvi de direcció de les coses. La gent acudeix a les manifestacions si té esperança, si té fe, si veu que la seva presència als carrers pot contribuir a canviar les coses. Quan no s'albira cap solució, quan el desengany ha substituït l'esperança, quan el desencís ha anul·lat la fe, la gent es queda a casa amb la desagradable sensació que el seu esforç i la seva voluntat no compten per a res..., i aleshores es torna molt procliu a niar pensaments agres i esterilitzants -tots els polítics són iguals, etc. Al molt honorable president Francesc Antich l'hauria de preocupar que només 600 persones acudissin a la manifestació de rebuig de la tria de Son Espases: ell havia fet perdre l'esperança, la fe, la il·lusió als milers de persones absents. Es notarà a les eleccions? No ho sabem, això no ho sap ningú fins que ja ha passat, però, en qualsevol cas, les eleccions no ho diuen mai tot, només expressen una petita part dels sentiments de les persones. Quan aquesta part és insignificant, no van a votar. Els enganys erosionen la qualitat de la democràcia. Com es pot abocar al femer en tan poc temps tant de crèdit ciutadà, tanta de fe com havia depositat la gent en l'entesa de govern? Possiblement els responsables d'aquesta desfeta no tenen resposta suficient a la pregunta. No estan acostumats a donar explicacions, i Edith Warton ho diu: si hom està disposat a no donar explicacions, pot fer qualsevol cosa, fins i tot pot matar. De moment, matar la il·lusió.
No ens fareu callar! Son Espases, memòria de Toni Roig, la lluita per la defensa del territori
pobler | 27 Octubre, 2007 09:54
No se’n adonen de que la manera més segura de que torni la dreta és, justament, avalar i guardar silenci davant la corrupció econòmica i política? De fet, aquesta esquerreta de cartró-pedra que tenim, al que aspira realment és a ser bons gestors, d’un sistema que fabrica inesgotablement exclosos i privilegiats. És a dir, a fer polítiques de dreta. A ser bons al·lots, i dur-se bé amb els qui realment comanden. Realment, deuen estar “fent-lo bé” perquè, si miram prim, observarem en l’actualitat un grau de virulència sensiblement inferior cap a l’actual govern, per part dels poders fàctics, del que fins i tot hi havia en temps del “pacte de progrés”, i això que els governants d’aleshores ja començaren a fer “mèrits”. (Josep Juárez)
“No ens fareu callar”, diu la cançó d’Al Mayurqa. Ara i aquí, la millor manera d’honorar el record de Toni Roig, i d’honorar-nos a nosaltres mateixos, és obrar en conseqüència. En aquests moments cal estendre la informació, per qualsevol mitjà, del què veritablement hi ha darrera de l’hospital de Son Espases. La informació és la millor eina de lluita. Davant la paràlisi i el silenci que alguns desitgen, la mobilització social és més necessària que mai. (Josep Juárez)
OMERTÀ SOBRE SON ESPASES ?
Josep Juárez
Els grans negocis han de menester discreció. Això ho saben bé els banquers i altres oportunistes. Omertà, o pacte de silenci. El dur llum i debat sobre segons quines transaccions pot posar en perill la seva viabilitat. Per això, les operacions especulatives no són bones amigues dels ventiladors, no sigui que la pudor arribi a la ciutadania, i faci botar les consciències.
Miquel López Crespí i Josep Juárez, sempre a l´avantguarda de la lluita contra el feixisme i en defensa d´una societat més justa i solidària. En la fotografia els podem veure en la manifestació per a salvar la Real i en defensa de la terra del mes de març de 2007
Una vegada passat el primer rebombori per la decisió del Govern Antich de continuar la construcció de l’hospital de Son Espases han desaparegut, de sobte, les imatges de les grues i de les excavadores, i poca cosa es sap de l’activitat constructora-destructora. Sembla que les obres se’n fan d’amagat, i els mitjans de comunicació i la majoria dels articulistes passen de puntetes sobre el tema. El que no es veu, no existeix.
Tampoc li convé aixecar polseguera a l’esquerra institucional, tan obedient de l’ordre establert. No s’ha de nomenar la corda, a la casa del penjat. Gent de base dels partits coaligats en el govern demanen debat, transparència i que se’ls escolti, però els directius no estan per feina. On s’han pres les decisions sobre Son Espases? Si aquestes decisions són irreversibles, on queden els principis democràtics? On el respecte per l’opinió de la militància? On la vergonya?
Així i tot, hi han altres tipus de silencis no tan fàcils d’explicar. O potser sí, perquè aquest desgavell de Son Espases posa a prova la independència del teixit social de Mallorca. Hi ha gent que, estant ben informada, opta per callar “per no fer perillar l’actual govern d’esquerres i nacionalista”. Fins i tot hi ha qui es situa dins el perfil més clàssic del clientelisme polític.
No se’n adonen de que la manera més segura de que torni la dreta és, justament, avalar i guardar silenci davant la corrupció econòmica i política? De fet, aquesta esquerreta de cartró-pedra que tenim, al que aspira realment és a ser bons gestors, d’un sistema que fabrica inesgotablement exclosos i privilegiats. És a dir, a fer polítiques de dreta. A ser bons al·lots, i dur-se bé amb els qui realment comanden. Realment, deuen estar “fent-lo bé” perquè, si miram prim, observarem en l’actualitat un grau de virulència sensiblement inferior cap a l’actual govern, per part dels poders fàctics, del que fins i tot hi havia en temps del “pacte de progrés”, i això que els governants d’aleshores ja començaren a fer “mèrits”.
Callar o no callar: aquesta és la qüestió. Evidentment, de Son Espases esdevenen moltes conclusions. Una d’elles és que tota aquesta varietat de tipus de silencis, conscients, tenen un denominador comú: la complicitat.
Mentrestant, en el món de les entitats socials de Mallorca, avui no tot és blanc o negre, sobre aquest assumpte. L’apagada informativa, i altres intoxicacions, tenen els seus efectes, i hi han sectors de la xarxa social que, per la seva idiosincràsia, els hi costa més prendre consciència del que ens estam jugant. També moltes persones, compromeses i lluitadores contra aquesta barbàrie des de fa anys, en aquests moments estan amb la moral per terra i sofrint en silenci el regust amarg de la traïció dels governants.
“No ens fareu callar”, diu la cançó d’Al Mayurqa. Ara i aquí, la millor manera d’honorar el record de Toni Roig, i d’honorar-nos a nosaltres mateixos, és obrar en conseqüència. En aquests moments cal estendre la informació, per qualsevol mitjà, del què veritablement hi ha darrera de l’hospital de Son Espases. La informació és la millor eina de lluita. Davant la paràlisi i el silenci que alguns desitgen, la mobilització social és més necessària que mai.
Pep Juárez,
Palma, octubre 2007.
Manis, quin esport més engrescador, tu! Es fa una bona pancarta per posar-s'hi darrere. Digui el que digui; és igual si es pot complir o no, la qüestió és fer renou i semblar molt "progre". Sortir a les fotos fent de "guais"...
Televisió.¿Per què la miro?Una processó de polítics cada vespre:només em cal veure aquelles cares feixugues i inexpressives tan familiars des de la infància per sentir nàusees i tristesa.Els cercabregues de l'última fila de la classe,nois ossuts i maldestres,ara crescuts i promoguts al govern de la terra.Ells,amb els seus pares i mares,tietes i oncles,germans i germanes:una horda de llagostes,una plaga de llagostes negres que infesten el país,que masteguen sense parar,devorant vides.¿Per què,amb esperit d'horror i aversió ,me'ls miro?¿Per què els deixo entrar a casa meva?
Un petit aclariment. No som un partit nou, ni ho serem. Som gent que vol democratitzar els seus respectius partits.
Molt bones HONORABLES RENOVENC!!
Soc nacionalista i demòcrata es cla que sí, però coherent també.
Mireu nova força política, el 1r dir-vos que ja per Mallorca o les Balears nomes ens faltava això una nova força política per tal de dividir més, crec que aneu MOLT errats amb el tema de donar les cupès al sr. Antich, NO SOC del SOE ja que em sobre la (E) de partit ESPANYOL, però be, lo de Son Espasses em fa molta però molta de gracia ja que és ver que com defensor de Mallorca tendria que estar descord amb vosaltres, però si sou UNA mica COHERÈNTS i mireu que la construcció ja hi ha els fonaments, és el PP que te la cupa no els partits d’esquerres que vos an fallat, els mítings serveixen per prometre al VOTANTS, però vos veu mirar les LLETRES petites? Les mirareu? Desprès de vist la web de la Plataforma de la Real, baix notar que vau donar el VOT INÚTIL, ja que perquè abans de votar no vos asseguràveu?.
Desprès hi ha un altra cosa, els dobles de les Balears SON PER TOTS ELS ILLENCS? O nomes son per arreglar les coses que van fer mal fetes el PP? i per exemple quina cupa tenim la gent d’Artà o la resta de les balears de que ara no tingueu doblers perques han mal gastat el PP tots els dobles o es que les obres ( planós, construcció ja feta , materials etc...) no val res això, el sr. Antich ha fet be dir que el nou hospital serà on les obres ja han començat, o sia a SON ESPASES!!!, Teniu el que vos mereixeu, l’any 2001 va ser el primer pic que les esquerres van governar, es veu que o feren tant malament que els mateixos l’any 2004 de l’esquerra van VOTAR PP a les properes i van tenir a les balears PP amb MAJORIA i ara que han tornat a guanyar voleu que el sr. Prasi faci milacres i enfonsi les balears?
Srs. UN PENSAMENT, AVANS DE FER LES COSES, QUE LA RESTA DELS ILLENCS NO TENIM CUPA...
VISCA EL PACTE DE PROGRÉS!!!
“No ens fareu callar”, diu la cançó d’Al Mayurqa.
Ara i aquí, la millor manera d’honorar el record de Toni Roig, i d’honorar-nos a nosaltres mateixos, és obrar en conseqüència. En aquests moments cal estendre la informació, per qualsevol mitjà, del què veritablement hi ha darrera de l’hospital de Son Espases. La informació és la millor eina de lluita. Davant la paràlisi i el silenci que alguns desitgen, la mobilització social és més necessària que mai. (Josep Juárez)
Manifestació sí, però ben preparada. Ara ja s´ha vist que aquells que són a la cadira i cobren bon sous no volen més mobilitzacions. El que abans de la cadira era "lluitar contra el PP", quan tot eren felicitacions a la Plataforma Salvem la Real, ara és "fer el joc a la dreta". Per això els que cobren ja no volen fer manifestacions; per això hi ha ordres d´anar silenciant i marginalitzant la lluita contra l´hospital del PP i de Jaume Matas.
Preparar les manifestacions molt bé; cercar aliats; preparar-se per fer front a les campanyes de desprestigi provinents de l´esquerra de la moqueta; no defallir mai en la lluita; denunciar els mentiders de forma continuada; confiar solament en els autèntics defensors de la terra... Cal aconseguir que, per exemple, el GOB i altres organitzacions semblants tornin mobilitzar la gent com quan el PSOE no era als despatxos.
Podem continuar, si voleu.
Un amic de la Real