Bloc de l'Assemblea per la Renovació de l'Esquerra assembleaperlarenovacio@hotmail.com
Què s'espera de l'esquerra?
abracadabra | 03 Novembre, 2007 20:16
Actualment, crec que, intrínsicament, molta gent està plantetjant-se, que s'espera de l'esquerra?
l'esquerra actualment governa, que s'espera d'ella? polítiques socials (suavitzades per UM?) o en defensa del territori i de la llengua? una esquerra que fomenti l'estat del bennestar? o una esquerra que faci quatre parcs i un tren, per tal d'assegurar-se el govern els pròxims 8 anys?? què esperam de la nostra esquerra, una esquerra que qüestioni el capitalisme, la cultura consumista, i fomen-ti altres valors de la nostra societat? una esquerra participativa? una esquerra que vulgui intervenir en la nostra economia (no per crear empreses del estat, o per dirigir-la, sino per establir un altre model de relacions econòmiques, més just, més igualitari: per exemple, fomentant el cooperativisme ( o ja posats: l'autogestió de l'empresa)???
Una esquerra enllaçada amb un teixit social fort, unes organitzacions sindicals compromeses (que no siguin simplement associacions de treballadors!), i a més a més, que aquest suport social si bé vagi de la mà dels partits, no estiguin sotmesos a les seves polítiques i estratègies??
I "la pregunta del millón": aquesta Esquerra (que només existeix a la meva ment), pot ser una Esquerra de masses, o està condemnada al sostre del 10% electoral?? Per tenir un govern d'esquerres, hem de renunciar a part de la nostra ideologia???
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (28) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
Som un col·lectiu de gent diferents partits d'esquerres que el que pretenem bàsicament és democratitzar els partits. Aquí anirem penjant temes que volem debatre, propostes, idees, suggerències... tot per crear un debat enriquidor que ens porti a trobar fórmules per defensar cadascú de nosaltres als seus partits i fer-los més democràtics i assemblearis. En aquest projecte tots som iguals i per tant aquest bloc no només té un administrador sinó que tots els membres de l'assemblea ho som.
Menú
Cerca
Calendari
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Recentment
- DARRERA ASSEMBLEA (Taula rodona)
- taula rodona!
- article de Miquel López Crespí
- Taula Rodona
- Brutalitat policial
- la carta dels joves del PSM
- Coalició Nacionalista
- PSM+UM+...
- Llibre Miquel López Crespí
- NOU LLOC DE L'ASSEMBLEA
- DIA DE L'ASSEMBLEA
- Assemblea de l'Assemblea per la Renovació de l'Esquerra?
- Com fer d'esquerres?
- Articles de Miquel López Crespí
- Cap on tirar!
Categories
Els meus enllaços
General
Comentaris recents
- dezmqm: dxwuetqx ‾ foundmoney.org
- lhautxa: aguudmtkcqgz ‾ moneyzoo
- bfwmfw: vpmvqltwh ‾ ditynpc
- clbxs: nwgqvryshlah ‾
- Toni: Estimat Jean-Paul, També hi havia membres del JEN-PSM...
- premium: Yes.Thats true.
- boots: Thats true...
- best boots: Thats true...
- great: I'm agree with you.
- best boots: I'm agree with you.
Els contraris a Son Espases demanen al Govern que «rectifiqui» la decisió
Les entitats han convocat una manifestació el dissabte 24 de novembre
A.P.FERRANDO. Palma.
Les organitzacions contràries a la construcció de l'hospital a Son Espases es mostraren ahir molt dures amb el Govern, presidit per Francesc Antich, durant la presentació de la manifestació de protesta que han convocat per al dissabte 24 de novembre. La marxa, que tindrà per lema «Rectificau!», sortirà de la plaça d'Espanya de Palma a les 18.00 hores. Els portaveus assenyalaren que el seu objectiu era «manifestar el rebuig ciutadà a l'aval de l'actual Govern a la decisió del PP de construir l'hospital». Aina Calafat, que els darrers anys exercí de portaveu de la plataforma Salvem la Real, carregà contra els partits que donen suport a l'Executiu i qualificà de «frau electoral» la decisió de continuar les obres, anunciada el passat 4 d'octubre per Francesc Antich. «S'aprofitaren de nosaltres durant la campanya i ara ens han defraudat. Ens han traït perquè no han complert res del que digueren», digué Calafat.
«No volíem un canvi de cares ni de persones, sinó d'actituds, i aquestes no han canviat. Els que han vingut darrere, si segueixen la mateixa línia, també són uns corruptes, els agradi o no», envestí Calafat als partits del Govern. Calafat denuncià també que la construccio de l'hospital s'està fent sobre el llit d'un torrent, la qual cosa suposaria l'incompliment del Pla hidrològic nacional i podria suposar un greu perill en cas que es repetissin aiguats com els de les darreres setmanes. Fins al moment, s'han adherit a la mobilització l'Assemblea per Pollença, l'Associació de Veïns de Ses Veles, CGT, Drets Humans, Lobby per la Independència, Maulets, OCB, Plataforma Salvem Can Tàpera, Salvem la Façana, Unió Obrera Balear i la Plataforma Camins Públics i Oberts. El Gob té previst debatre la seva adhesió a principis de la pròxima setmana i la plataforma Salvem la Real podria fer el mateix en els pròxims dies.
Diari de Balears (9-XI-07)
Hola Maria no has de donar les gràcies, tot un plaer debatre i intercanviar opinions, que totes son igualment vàlides. Tens raó en tot menys en una cosa. Podem donar temps al govern perquè els canvis necessiten temps. Però el dia a dia ens demostra que ens enganyen i que governar amb UM no és possible. Puc fer una llista molt gran, però només diré 4 coses:
- Son Espases
-El porn de llevant
-El boicot d'UM al manifest pro palestina
-Problemes amb els espais a protegir
- Boicot d'UM al pla territorial
-...
Per tot això(i moltes més coses) crec que no podem seguir amb aquest pacte. A jo m'agradaria que les decisions importants se consultessin a les bases que molt tenen que dir i pocs condicionants monetaris els lliguen a cap cadira. És a dir, les bases son més independents i haurien de poder decidir en els grans temes.
Polítiques de dreta
Va passar a Montuïri quan jo era infant. És a dir, fa tots els anys del món. Els horabaixes de futbol hi havia una colla de joves -d'aquells que un temps en dèiem ases i que, a diferència dels ñetas, anaven a lloure perquè no tenien cap possibilitat d'acollir-se als beneficis de les associacions culturals- que no tenien altra idea que foradar les rodes dels cotxes externs. La bestiesa va fer-se costum, fins que el caporal de la Guàrdia Civil, empipat d'amuntegar denúncies, va optar per fer-los responsables de la vigilància dels vehicles. I s'acabaren les rebentades. Com n'hi podia haver, de rodes rebentades, si els que les rebentaven tenien la responsabilitat d'evitar-ho? La tàctica és infal·lible. I aplicable a qualsevol situació. A la política de les Illes Balears, per exemple. Des del moment que l'esquerra ha assumit la responsabilitat de tirar endavant el país, la gent de dretes té la convicció que els grans projectes del Partit Popular no podien caure en millors mans. De manera que Madame Rosa, per tal de fer-se la ravenissa, si tant voleu per justificar-se davant la història, no té altre remei que recórrer als temes d'ara i de sempre que arriben al cor: la bandera, el català, el catalanisme, Joan Lladó, la Guerra Civil o l'11-M. Però estic convençut que, tot i les calrades que li envermelleixen les galtes, riu per sota el nas. En tenim prou amb quatre mesos de legislatura per veure com el PSOE and Co -tant se val a la institució que sigui- ha començat a compartir els projectes més polèmics del Partit Popular. Les urbanitzacions de Son Espases i de Ses Fontanelles, el retorn del castellà als Ciutat de Palma o el manteniment del monòlit de Sa Feixina. I, tocant als pressuposts generals, la darrera: acaba de fornir amb una dotació tan a la baixa la partida de normalització lingüística, que converteix els quatre reals escassos que hi dedicava Francisco Jesús Fiol en quelcom tan cobejat com El tresor del puig de na Fàtima. Molt probablement, cas de córrer amb la responsabilitat d'enllestir els pressuposts, el Partit Popular hauria apuntat més amunt per evitar-se crítiques. I ben segur que José María Rodríguez hauria proposat d'afegir-hi un quilo d'arròs per a premiar el primer xinès que aprengués a dir de memòria allò d'en Panxo va dir a en Pinxo, vols que et punxi amb un punxó. Certament encara no sabem com acararà, el PSOE and Co, les qüestions de l'habitatge, de l'educació, de la salut pública o del sòl. Ben igual vol rentar-se la cara i tira cap a l'esquerra amb les polítiques socials. N'hi ha, dels seus, que ho anuncien a so de bombo i platerets en un afany, ben lloable, de netejar la consciència. Tanmateix, tot apunta que no plourà d'aquest tro. Vulgues no vulgues, ens ha donat proves, el PSOE and Co, d'una ductilitat sorprenent. Gira d'orientació com el gira-sol. Què hi farem...? El drama del poble -del nostre poble, del poble de tots-, és que la dreta n'abusa i l'esquerra el decep. Miraculosament, sobreviu. El Consell de Mallorca acaba de fer públic que declararà el 2008, Any del Rei en Jaume, amb motiu dels vuit-cents anys del seu naixement. Ai, Déu meu! També en farà cent cinc del de José Antonio, i ja hem begut oli. Vius amb un canvi de programa. La política de reconciliació ens amenaça.
Llorenç Capellà. Escriptor
Diari de Balears (8-XI-07)
Jo crec (reconec que soc bastant ignorant en qüestions de política, per tant la meva opinió no és gaire vàlida, - o com a mínim no tan fonamentada com les vostres-) un parell de coses:
Me pareix normal que molts dels votants del bloc es sentin decebuts i "estafats" tal com estan anant les coses, però també és cert que, tal volta tenien unes expectatives un poc desajustades sobre els canvis que es durien a terme (encara que això, sigui culpa de totes les promeses fetes durant la campanya electoral que ara s' estan incomplint).
Però també es cert que els canvis duen temps i supòs que no hi ha una solució que ens agradi a tots.
En aquest sentit, (encara que degut a tota una sèrie d' actuacions els hi resta bastanta credibilitat)tal volta hem pecat d' ingenus pensant que aquest canvi de govern seria una espècie de panacea política.
Crec que, encara que de moment el nou govern deixi molt que desitjar se li ha de donar temps i s' ha de ser un poc més comprensiu (però també, escèptic!, no dic que no: és per això que les iniciatives com les vostres són interessants, per intentar donar un caire més transparent a l' esquerra que defugi d' un model simplista on bàsicament és facin moltes promeses progressistes amb l' únic pretext de guanyar vots, perquè la gent no és (tan) tonta i al final se'n adona de quan només li han venut sa moto....)
Gràcies per "escoltar-me".
Jo també crec que la crítica ha de ser constructiva.
Però no callar perquè ara governa l'esquerra per por que torni el PP.
Garci, no tots pensen com tu:
Hi ha gent que considera que vivim a un país conservador, i que per tal de consolidar un mínim de polítiques progressistes, hem d'anar poc a poc, cedir, segons quines coses, davant la presió dels 32 diputats conservadors, per tal que quan el PP torni, no faci una "tabula rassa" com durant el Pacte del '99
Jo crec que lo que hem de fer és, senzillament, una crítica constructiva (com faria una oposició lleial): alçar la veu, tant per dir lo que ens agrada i lo que no ens agrada d'aquest govern!)
Interessant el debat, però crec Joan Pau que hi ha molta gent que aplica la norma de : si governes calla! És a dir, com que el Bloc o Psoe o "les esquerres" governen doncs tothom a callar i a tragar no sigui cosa que el PP torni per culpa nostra. Jo no pens deixar de dir tot lo que pens i si el govern, per molt d'esquerres que sigui(tot i que ho dubto que siguui d'esquerres havent-hi UM), si fa una cosa malament ho diré.
Jo no me sent representat amb aquest govern,i me consider d'esquerres.
Solidaritat amb els companys de REMOLCANOSA
Duen quatre mesos de vaga, en lluita pels seus drets
Els treballadors de l’empresa REMOLCANOSA, enrolats en els remolcadors del port de Palma, estan en vaga indefinida des del dia 19 de juny, plantant cara a una empresa que, entre d’altres incompliments en matèria de prevenció de riscs laborals, no respecta el seu dret al règim legal de descansos dels treballadors de la mar. En aquest quatre mesos, els companys de REMOLCANOSA, afiliats a la STMM i a la CGT, han hagut de suportar agressions, amenaces, abusos governatius i acomiadaments. La seva situació la podem resumir en:
Un primer decret de “serveis mínims”, per part de Delegació del govern (Ramon Socias, al servei de l’empresa), , absolutament abusiu, que impedia als treballadors els descansos reglamentaris.
Dues sancions a cada treballador, de tres mesos de feina i sou cada una, per “secundar una vaga il·legal” (sic) que, finalment, han estat retirades davant el jutge.
Amenaces i extorsions, a tots ells, que provocaren l’abandó de la vaga i la dimissió del seu representant en el Comitè de Flota (d’empresa).
L’intent de posar en servei un vaixell esquirol, que també ha estat aturat per disposició judicial.
Un segon decret de “serveis mínims” que, davant la no atenció als creuers de luxe (no estaven inclosos en el primer decret, perquè no són serveis essencials a la comunitat) i novament a petició de l’empresa, es decretat pel Delegat del Govern, anul·lant definitivament l’efecte de la vaga.
Acomiadament de dos treballadors, com a mesura de repressió directa per posar fi a la vaga.
La col·locació, amb el vist i plau de Capitania Marítima, de dos esquirols per substituir als acomiadats (aquest era el vertader objectiu dels acomiadaments, ja recorreguts).
Aquesta vergonyosa conxorxa del Delegat del Govern del PSOE (socialista?, obrer?) amb un empresari com José Silveira, armador de REMOLCANOSA i model d’empresari prepotent i cacic, deixa ben a les clares la política antiobrera d’un govern que es diu d’esquerres i progressista, quan en realitat demostra que és fidel servidor dels interessos dels poderosos.
Només la solidaritat dels treballadors i de la ciutadania farà possible que els drets dels treballadors de REMOLCANOSA siguin respectats, i que hi hagi una solució justa al conflicte. La seva lluita és la de tots i totes. Per això és important que, en aquest moments, els companys en vaga comptin amb el suport de tothom, fonamentalment per fer front al enorme desgast econòmic que suposa la vaga, i poder aconseguir els següents objectius:
1. L’aplicació als treballadors de REMOLCANOSA del Port de Palma del règim de guàrdies i descansos dels treballadors de la mar, contemplat també en el seu conveni col·lectiu.
2. L’establiment de condicions de treball dignes, i de les mesures de prevenció de riscs laborals, ara inexistents en vaixells que, per la seva antiguitat, són en realitat ferralla flotant.
3. La readmissió immediata i incondicional dels treballadors acomiadats.
Aquesta solidaritat econòmica la podeu fer arribar a través de la compra dels BONS-AJUT de 5 euros que hem posat en marxa, o bé ingressant la quantitat que cadascú pugui al compte:
2051 – 0016 – 68 – 1070004050
Mallorca, 15 d’octubre de 2007.
SECRETARIAT PERMANENT DE CGT-BALEARS
Sensibilitat erosionada
Es repeteix sovint que el document més ideològic de qualsevol Govern són els seus pressuposts. De fet, constitueixen una declaració inequívoca d'intencions i proclamen l'escala de valors per la qual es regeix el Govern en qüestió. Els primers pressuposts del Govern Antich tradueixen sense embuts una actitud molt tèbia en relació amb la llengua pròpia de les Balears. Cert que la partida destinada a política lingüística s'augmenta en un 5 % respecte dels darrers pressupostos de l'Executiu del PP, però també és cert que encara està un 5% per davall del total que hi destinà el darrer Govern d'Antich de la penúltima legislatura. Si a aquesta realitat hi afegim els IPC de tots aquests anys i, sobretot, l'augment desenfrenat dels fronts que requereixen polítiques lingüístiques, de xoc o preventives, la conclusió no pot ser gens optimista pel que fa a la consideració que li mereix, al govern d'Antich, una de les qüestions essencials per a un poble que no vol morir. Francesc Antich no és el mateix de fa cinc anys, i això es nota molt en la seva sensibilitat per la llengua, ara severament erosionada. Alguns gests i algunes actuacions revelen aquest canvi de sensibilitat. El nomenament d'una consellera castellanoparlant per al càrrec de portaveu del Govern és un d'aquests gests. La reducció del pressupost d'IB3, que hauria de jugar un paper fonamental en la normalització de l'ús de la llengua i el seu prestigi social, és alguna cosa més que un gest. No hi ha cap dubte que la política lingüística hauria de ser un dels eixos de la participació en el govern del Bloc -especialment del PSM i d'Esquerra. Podria semblar com si Antich s'hagués proposat obstaculitzar les prioritats d'aquests socis de govern, com a part d'una estratègia de tensió, l'objectiu de la qual, o és maligne, o és estúpid. De tota manera, les concessions del Bloc a la política del president, que s'iniciaren amb l'acatament de fet del frau electoral de Son Espases, no poden guanyar carta de normalitat si és que les formacions que integren la coalició no s'han resignat a sotmetre's a un procés letal de decoloració.
Diari de Balears (5-XI-07)
El Govern dóna menys doblers a Política Lingüística que el 2003
Gestionarà 4'5 milions, un 5% manco del que tenia en el primer Pacte de Progrés
QUIM TORRES. Palma.
El pressupost de què disposarà l'any que ve la Direcció General de Política Lingüística del Govern balear serà inferior al que tingué fa cinc anys aquest mateix departament, quan l'anterior Pacte de Progrés aprovà els seus darrers comptes públics.
Aquesta direcció general, controlada per Margalida Tous (Bloc), disposarà l'any vinent d'una partida de 4'53 milions. Ara fa cinc anys, el seu antecessor Joan Melià (PSM) pogué gestionar 4'78 milions, 244.555 euros més.
La diferència, del 5'12%, és molt més considerable si es té en compte que en aquest temps el cost de la vida (IPC) s'ha incrementat a raó d'un 3% anual i que el pressupost de la Comunitat autònoma en el seu conjunt s'ha multiplicat per tres. Per tant, el pes relatiu d'aquestes polítiques en la tasca del Govern és ara molt més reduït i això es produeix en un context marcat per l'increment considerable que ha viscut la població balear en els darrers cinc anys. Un creixement que es produeix per la forta arribada d'immigrants, un col·lectiu potencialment receptor de les polítiques de normalització lingüística.
Amb tot, si es compara el pressupost de Política Lingüística de l'any vinent amb el d'enguany, el darrer elaborat pel PP, es detecta un increment del 5'16%. El desajust s'arrossega des del primer any de mandat del PP, quan es retallà en un terç la dotació d'aquest departament. Tot i que després es varen anar incrementant anualment els recursos a aquesta direcció general, encara ara no s'ha compensat aquella forta davallada efectuada l'any 2004. Els recursos que es destinaran l'any 2008 al foment de l'ús de la llengua catalana arribaran als 3'1 milions d'euros, prop d'un 7% més que els 2'9 milions dedicats el 2007 a aquest capítol.
«Rendibilitzarem al màxim els recursos que tenim», afirmà la directora general, Margalida Tous, qui destacà que es recuperaran línies de subvenció a la premsa en català, a les administracions i al sector de la restauració i el comerç que el PP eliminà. En el sector de la restauració es col·laborarà amb Treball per formar el personal i, entre d'altres coses, se'ls ensenyarà a atendre el públic en català.
En aquest capítol ha de jugar un important paper el Consorci per al Foment de l'Ús de la Llengua Catalana i la Promoció Exterior (COFUC). Aquest organisme, dirigit per Cathy Sweeney (Bloc), controlarà l'any que ve 1'46 milions d'euros, gairebé un terç del pressupost de Política Lingüística i un 2% més que fins ara. Fins ara s'ha anat encarregant, entre d'altres qüestions, de l'assessorament lingüístic de la ràdio i televisió autonòmica, IB3.
Pel que fa al Consell de Mallorca, el pressupost de l'àrea de Política Lingüística davallarà l'any 2008 un 7% i quedarà en 1'79 milions d'euros. Precisament, la retallada al Consell és equivalent a l'increment que es produí en aquest departament l'any passat, quan s'arribà a l'1'92 milions coincidint amb la creació d'una conselleria específica de Patrimoni i Identitat Cultural, llavors encapçalada pel batle de Pollença, Joan Cerdà (UM).
L'actual responsable d'aquesta àrea al Consell, la vicepresidenta i consellera insular de Cultura, Joana Lluïsa Mascaró, advertí que la retallada només afecta la despesa supèrflua -publicitat i protocol- i, en canvi, es mantenen les subvencions que ja s'atorgaven i els diversos programes propis del Departament insular de Política Lingüística.
Diari de Balears (5-XI-07)
El GOB, decebut davant la primera iniciativa del nou Govern pel que fa a protecció d'espais naturals
L'àmbit del nou PORN de Llevant, que comença a tramitar el Govern, és gairebé el mateix que va iniciar el PP, i el de Cala d'Hort és idèntic
El Govern aprovarà demà l'inici de redacció d'un nou Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) per a la península de Llevant (Mallorca) i per a Cala d'Hort (Eivissa). Recordem que l'any 2003 el govern del PP va retallar aquests dos parcs naturals, declarats pel govern del Pacte, desprotegint més del 90% de la seva superfície. Posteriorment el PP va iniciar nous PORNs pels dos espais, això sí, de menor superfície que els parcs originals. Aquests nous PORNs no es van arribar a aprovar i van caducar.
Tal i com ha anunciat el nou Govern, ara es posarà en marxa de bell nou la redacció de nous PORNs per aquests dos espais naturals. Es preveu un increment de 200 Ha a Llevant, en relació al PORN que posà en marxa el PP, mentre en el cas de Cala d'Hort es manté la mateixa superfície que començà a tramitar l'anterior govern.
En la nostra opinió, resulta ben decebedor que la proposta del nou Govern sigui pràcticament la mateixa que va posar en marxa el PP (en el cas de Llevant, es planteja un increment de només 1'36% sobre la proposta conservadora, i per a Cala d'Hort no s'incrementa ni un metre quadrat).
Superfície original Després del retall Matas Nou PORN Matas (2005) Nou PORN (2007)
Parc Natural de Llevant 21.507 Ha 1.586 Ha 14.681 Ha 14.880 Ha
Parc Natural de Cala d'Hort 2.773 Ha 234 Ha 700 Ha 700 Ha
La nova proposta de PORN de Llevant no inclou ni un sol metre quadrat del municipi de Son Servera, i només unes poques hectàrees en el cas de Sant Llorenç, ambdós municipis ara amb ajuntaments progressistes. Fins i tot en el cas d'Artà, on el suport al Parc s'ha mantingut en tot moment des de la seva gestació, s'ha prescindit de Sa Canova, un dels espais naturals més importants de Llevant i de Mallorca, i tot un símbol de la protecció del territori.
Davant això, el GOB no pot amagar la seva decepció per aquesta primera mesura, la qual es queda ben enfora del que es podria esperar d'un govern progressista. Des del GOB instam al Govern a replantejar aquesta primera passa, i considerar uns àmbits més ajustats als estudis ambientals que donaren lloc als dos parcs naturals originals. La Conselleria de Medi Ambient comença un nou procediment d'elaboració del pla d'ordenació de recursos naturals (PORN) de la Península de Llevant i n'amplia el seu àmbit
El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, ha anunciat avui l'ampliació de l'àmbit del pla d'ordenació de recursos naturals (PORN) de la Península de Llevant (Mallorca) amb la incorporació de les finques de Son Jaumell (170 hectàrees) y can Patilla (25 hectàrees), en el municipi de Capdepera, a suggeriment de l'Ajuntament i amb l'acord dels propietaris. Les finques de Son Jaumell y can Patilla estan situades entre cala Mesquida y cala Rajada.
Aquesta incorporació suposa ampliar la delimitació del PORN en gairebé 200 hectàrees, que se sumen a las 14.681 del PORN anterior. De la seva banda, l'àmbit del PORN de cala d'Hort suma unes 700 hectàrees i, de moment, manté la mateixa delimitació.
Precisament, el conseller Grimalt ha explicat que l'ampliació de Llevant s'ha decidit després de què hagin caducat els procediments anteriors dels PORN de Llevant i de cala d'Hort, iniciats en 2005 (Eivissa). El Govern anterior deixà caducar els dos procediments d'elaboració de PORN i ara caldrà començar de bell nou tots els procediments per no quedar en una situació de desprotecció.
Malgrat l'ampliació de la delimitació del PORN de Llevant, Miquel Àngel Grimalt no descarta noves incorporacions de finques, sempre que s'aconsegueixin amb l'acord de la majoria de propietaris.
El Consell de Govern del proper divendres aprovarà l'inici dels nous procediments d'elaboració dels PORN de Llevant i cala d'Hort, i, malgrat la incorporació de més finques a la delimitació pot suposar processos més llargs, el conseller ha considerat que aquests valdran la pena si s'aconsegueixen espais naturals protegits amb coherència, homogeneïtat i continuïtat territorial, sense arribar a exhaurir els terminis de caducitat dels procediments.
Seguim renunciant?
Alternativa | 20 Octubre, 2007 08:00
Aqui teniu la darrera denúncia que hem fet com Coordinadora Diògenes.
Els regidors d'Els Verds- Esquerra d'Artà i Son Servera(Guillem Caldentey i Conxi Penya, respectivament) i els regidors d'Esquerra Unida - Els verds de Capdepera i Pollença (Maria Orts i Virginia Urdangarín al primer municipi i i Pepe García al segon)
No sortim d'una i ens ficam en altra... En aquest cas denunciam l'amenaça d'una nova renúncia en matèria de protecció ambiental, ara a la Península de Llevant, per part del Govern de les Illes, ja que la Conselleria de Medi Ambient vol impulsar un PORB de la Península de Llevant a imatge i semblança del proposat pel govern de PP en la línia de desprotecció del territori de la Península de Llevant iniciada pel Govern del PP
- L'any 2001 la conselleria de Medi ambient del govern del Pacte de Progrés aprovava definitivament el pla d'ordenació de recursos naturals (PORN) de la Península de Llevant.
- L'any 2003, el PP, amb el suport d'UM, aprovà una llei d'acompanyament als pressuposts que retallava dràsticament la superfície del Parcs Naturals de la Península de Llevant, amb la qual cosa es desprotegia més del 90% de la superfície protegida originalment pel Govern del Pacte de Progrés.
- L'any 2005, el mateix Govern inicià els procediment de redacció d'un nou PORN de la zona. L'àmbit territorial del nou PORN no coincidia amb el de l'original, ni amb el del retallat Parc Natural de Llevant, encara que el discurs oficial era llavors que el que es volia era recuperar el Parc Natural en les seves dimensions originals però amb l'acord amb els propietaris. Aquesta "segona versió" del PORN de Llevant suposava una considerable retallada en la protecció territorial de la zona, excloent, per exemple, Sa Canova d'Artà i considerables extensions als quatre municipis de la comarca (Artà, Capdepera, tot Sant Llorenç i Son Servera).
La Llei 5/2005, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), estableix a l'article 8.4 que "l'acte d'inici del procediment caduca transcorreguts dos anys, comptadors des de la data de l'esmentat acte, sense que s'hagi aprovat definitivament el Pla d'ordenació dels recursos naturals". Per aquest motiu, el nou PORN iniciat l'any 2005 caducava el passat mes de juny.
El comunicat de premsa de la Conselleria de Medi Ambient del passat dia 17 d'octubre, referent a l'inici de la redacció d'un nou PORN de la península de Llevant (per tercera vegada), trasmet el missatge que la Conselleria de Medi Ambient augmenta la superfície protegida amb les finques de Son Jaumell i Ca'n Patilla -a Capdepera-; però oculta que el punt de partida és la proposta del PP del 2005, que deixava fora de l'àmbit del PORN tot Sant Llorenç, Sa Canova d'Àrtà, gran part de Son Servera i zones d'Artà. Des del moment d'aquella retallada en la protecció ambiental de la zona, s'han atorgat una gran quantitat de llicències a les zones anteriorment protegides (amb el PORN de 2001, del Pacte de Progrés). Només a la finca de Carrossa (Artà), s'han donat dotze llicències de xalets.
Només amb la recuperació de l'àmbit territorial mínim del 2001 es pot garantir a la península de Llevant uns "espais naturals protegits amb coherència, homogeneïtat i continuïtat territorial", tal i com diu desitjar el conseller Grimalt. El contrari, és pura demagògia.
Consideram vergonyós que aquest Govern (participat pel Bloc) tengui com a punt de partida propostes de protecció territorial pròpies dels anys de govern del pacte PP-UM a la hora de plantejar polítiques de protecció del territori, al temps que es renuncia als mínims de protecció del govern del Pacte de Progrés.
L'actuació, al front de Medi Ambient, d'UM està en línia amb el seu anterior pacte de govern amb el PP al Govern Balear. No trobam coherent la renúncia, tant del PSOE com del BLOC, als mínims de protecció del territori assolits en temps del Pacte de Progrés. Per això demanam a aquestes dues forces que, "al Consell de Govern que aprovi el nou PORN, es recuperin, al menys, les dimensions originals, del PORN de l'any 2001. De no ser així, haurem d'entendre que la renúncia a la protecció de Son Espases - La Real va ser només la primera de les renúncies als programes electorals pel quals es va demanar el suport a la ciutadania, i serà una passa més en la pèrdua de credibilitat d'aquestes forces polítiques que es declaren defensores del territori i del futur de les nostres illes."
La CUT-BAI advoca per l'abstenció en les primàries d'Esquerra Unida perquè ambdues candidatures representen "dues cares d'un mateix projecto"
InSurGente (J.L).- L'Assemblea Nacional de CUT-BAI, celebrada ahir en Osuna (Sevilla), va aprovar el document polític per a l'actual procés assembleari d'IU presentat pel portaveu Nacional, Juan Manuel Sánchez Gordillo. Amb una vintena de pàgines sota el títol de « L'esquerra que volem, l'esquerra que necessitem», el text es divideix en quatre apartats: principis ideològics, eixos programàtics, política d'aliances i model d'organització. La CUT ha decidit no donar suport ni a Llamazares ni A Sanz en les primàries d'IU, i vist el document que parla de nacionalizar la banca i el desmantellament de les bases yanquis, no ens estranya. Finalment, proposen a l'Alcalde de Marinaleda menjo nombre uneixo al parlament andalús per la província de Sevilla.
Cut/inSurGente.-
El document defineix els pressupostos ideològics d'una esquerra anticapitalista, nacionalista i internacionalista, municipalista, ecologista i utòpica. En els eixos programátcios destaquen les propostes de nacionalització de la banca i els sectors energètics, l'aposta per l'empresa pública i les energies renovables, la reforma agrària i la sobirania alimentària, el desmantellament de les bases de Morón, Rota i Gibraltar, la comarcalització i desaparició de les Diputacions, llei d'expropiació del sòl i d'arrendament obligatori d'habitatges vacias, oposició als transgènics i el dret d'autodeterminació per a Andalusia.
En política d'aliances s'aposta per una IU sobirana amb perfil propi i no subalterna d'un PSOE que és definit com la cara «més intel·ligent i més hipocrita del neoliberalismo», pel que es rebutgen els pactes globals amb aquest partit i es planteja l'aliança amb els moviments socials, en particular amb el moviment antiglobalització.
Quant al model organitzatiu, CUT-BAI planteja que es respecti la voluntat de les bases d'IU en cada província i no s'imposin candidats en l'Assemblea andalusa, es retirin els expedients sancionadors per causes polítiques i que la pluralitat sigui un valor que IU hagi de respectar també en la configuració de les llistes electorals i la interlocució amb la societat.
El document servirà per a continuar el dialogo amb els partits, corrents i sensibilitats d'IU amb les quals l'adreça de CUT-BAI es reunirà en els pròxims dies a fi de prendre una decisió definitiva dimecres que ve.
Quant al procés de primàries federal, CUT-BAI no donarà suport a cap dels dos candidats (Llamazares i Sanz) doncs representen «dues cares d'un mateix projecte» i promourà l'abstenció.
Finalment, l'Assemblea Nacional ha designat a Juan Manuel Sánchez Gordillo com candidat a encapçalar la llista al Parlament d'Andalusia per Sevilla.
Plataforma Salvem la Real
La plataforma Salvem la Real vol recordar els objectius pels quals es va constituir:
Protegir la Real i que el monestir i el seu entorn sigui declarat «conjunt històric».
Conservar l'entorn natural d'una de les darreres zones rurals dels voltants de Ciutat.
Col·laborar amb altres plataformes ciutadanes que també demanen la protecció del nostre patrimoni natural.
La decisió de l'actual govern progressista (?) de continuar les obres del nou hospital de referència a la finca de Son Espases suposa no haver assolit el principal objectiu de la nostra reivindicació.
Volem expressar la nostra decepció davant aquesta decisió i la nostra indignació davant el futur horitzó afavoridor del consum de territori que va lligat a aquesta resolució.
Així i tot, encara ens queda esperar la resposta de la Justícia a totes les denúncies penals, presentades als Jutjats de Palma, i de la Fiscalia Anticorrupció, referides a totes les malifetes produïdes al nostre patrimoni a Son Espases. Alguns exemples són: l'espoli dels jaciments arqueològics, la destrucció dels BIC de les síquies d'en Baster i de la font de la Vila. També hem denunciat la construcció de l'hospital dins la llera d'una torrentera, amb el risc real d'inundacions greus, amb el perill que això pot suposar per a les vides humanes tant dels usuaris com dels treballadors de l'hospital.
Volem deixar clar que, com tota la ciutadania, desitjam un hospital públic en condicions, modern, amb el màxim de recursos, dinàmic i digne, i a l'altura de la sanitat pública del segle XXI.
Volem fer saber el nostre desencant, motivat per uns polítics que ens han fet creure que ens acompanyaven per aconseguir els mateixos objectius que nosaltres, i després s'han «doblegat» davant els grups de pressió, esperonats per partits que ja no governen.
Uns polítics que no han estat capaços de cercar altres alternatives, realment factibles, o de defensar, fins al final, l'opció que prioritzava el seu discurs quan eren a l'oposició, la «gran oblidada» i consensuada decisió de fer el nou hospital a Son Dureta. O bé l'altra alternativa, la base militar General Asensio (Son Suredeta) ja quasi tancada.
N'hi ha que parlen de la «valentia» del president, a nosaltres ens sembla una traïció, una ocasió perduda de girar el rumb de la política d'aquesta Comunitat, una deslleialtat cap a la gent que va tenir esperança i va confiar que «les esquerres» complirien el que havien promès. Hem confiat, i els uns ens han traït directament i els altres en són còmplices.
No és suficient tenir «mal de cor» ni votar en contra de les decisions. La valentia dels polítics es demostra quan pressionen de debò amb el poder que la ciutadania els ha donat a les urnes. Les concentracions, actes i manifestacions on veníeu els actuals governants omplint-vos la boca de voler un futur millor per la nostra terra, queden esvaïdes d'ençà que decidiu continuar com l'anterior Govern. Heu optat per participar de la corrupció continuant amb el «pelotasso» que denunciàveu.
Parlem com a plataforma, però modestament creiem representar la veu de molts ciutadans, que s'han sentit ofesos, traïts i decebuts en veure que l'assistència a les urnes i el canvi de color polític al Govern no han estat suficients per portar a terme el model de societat que desitjam.
Creiem que una altra Mallorca (i Illes Balears) és possible, però s'ha demostrat que els governants i polítics de la nostra illa no són capaços de girar el rumb. Amb governs anteriors sabíem de la connivència amb els especuladors, l'actual Govern ha demostrat que a l'igual que a la darrera legislatura que va governar, ha decidit fer-li el joc a aquests poders fàctics, que ja els va fer fracassar com a governants. Ells han decidit, nosaltres hem advertit.
Des d'aquí, també, volem donar les gràcies a totes les persones que, durant aquests quatre anys, ens han acompanyat, de tot cor (i no com els polítics...), en aquesta lluita, llarga, però de la qual també n'hem tret coses positives com el suport demostrat de ciutadans i ciutadanes que ens han seguit des de molts racons de la nostra illa, i han demostrat que la consciència col·lectiva segueix viva. Animem a seguir amb la mobilització social per perseguir la societat que realment desitgem.
Salvem la Real!
Plataforma Salvem la Real
Diari de Balears (4-XI-07)
Descontent i preocupació a la pagesia
Els darrers dies han anat apareixent en premsa declaracions d'associacions agràries indicant el seu descontent. Tot i que cada una d'aquestes expressions és diferent, i expressa punts de partida i objectius propis, qualque cosa hi ha en comú en la protesta que ens fa pensar que la pagesia a Mallorca viu un moment difícil, coincidint amb els primers mesos de gestió del nou equip de govern a la Conselleria. No seria bo desqualificar d'una manera simplista unes veus associatives plurals que s'expressen sobretot perquè els seus associats ho exigeixen.
Una vegada més el sector ramader torna ser la gran víctima de la situació. Mai havien existit unes condicions tan difícils. La veritat és que a vegades un es demana com és possible que aquests professionals segueixin la seva activitat en unes condicions tan adverses. Però Mallorca té una tradició ramadera important que es resisteix a morir i que cerca solucions a les dificultats. Si el Govern no detecta aquests esforços i no els dóna suport el desencontre està assegurat.
Quines són aquestes dificultats? La gota que fa vessar el tassó és la pujada desmesurada dels aliments pel bestiar que ha col·locat productes com l'ordi, la civada o els llegums en valors propers al doble dels que tenien ara just fa un any. En un sistema de lliure mercat normal l'increment dels preus del menjar dels animals s'hauria de traduir en una repercussió sobre la resta de la cadena alimentària que anivellàs la relació entre costos i beneficis. Però això no funciona així. En primer lloc perquè a les Illes Balears sovint hi ha uns mercats agraris de caràcter monopolista -les cooperatives tenen un pes escàs o nul- i els preus als pagesos moltes vegades són fixats a la baixa, i en segon lloc perquè la distribució (de cada cop més concentrada en les grans superfícies) és la que es queda els marges de guany.
Hi ha un altre tema del qual en duim anys i panys parlant-ne i encara no s'ha arribat a fer res mai: els sobrecostos de la insularitat. Tot i que es pot parlar d'un sobrecost pels sectors agraris del 15%, en determinades situacions es pot col·locar a nivells més alts. Si el mercat enlloc de reconèixer aquest sobrecost encara penalitza les produccions insulars és evident que la comptabilitat dels ramaders s'ha de veure constreta a les pèrdues.
La normativa comunitària, l'estatal i l'autonòmica imposen noves exigències sanitàries, de benestar animal i mediambientals. Volem tenir una ramaderia de primer nivell que asseguri aliments segurs i de qualitat. Això implica haver de fer costoses inversions que no tenen cap possibilitat de recuperar-se en el mercat. Per això la comunitat autònoma, amb bon criteri, va iniciar mesures de suport conegudes com Pro-Porc i Pro-Boví. Els ramaders han bestret quantitats importants per fer aquestes obres i els interessos no perdonen. Si la subvenció no es cobra aviat pot ser la ruïna.
A tot això hi podríem afegir que els vaquers de llet duen mesos veient que se'ls paga la llet més de 20 pessetes per litre menys que a la península (mentre se'ls ha pujat el menjar del bestiar fins al límit suportable) i que el sector oví i caprí es troba també en una pèssima cojuntura de preus.
Fins i tot la incipient ramaderia ecològica du uns mesos molt dolents en els quals mens i porcells es venen a preus ridículs.
Les estratègies generades al llarg dels anys 90 i principis de segle: producció d'alfals amb aigües depurades, sistema d'ajudes per les vaques de llet, suport a la comercialització i marques de qualitat de la carn, granja de selecció porcina, indicació geogràfica de la sobrassada, foment del porc negre i d'empreses associatives com Ramaders Agrupats, millora genètica i control de les malalties del bestiar, etc., ara necessiten una nova empenta. Si en lloc d'això l'administració s'instal·la en la indiferència o fins i tot en la tasca de generar més burocràcia dedicada a posar traves als pagesos i a les seves associacions l'enteniment no serà fàcil. Ara bé, si s'és conscient de la situació i s'adopta una actitud de treball i servei cap a la pagesia, els problemes d'avui ens donaran les solucions per demà.
Mateu Morro. .
Diari de Balears (4-XI-07)
Benvolgut Manel, jo volia dirt-e que, potser no he deixat clar que pens que tens raó en gran part del teu discurs
(el tema de donar-li treva al nou govern)
i m'agradaria remarcar-la (si bé anteriorment ja he postulat les meves discrepancies).
Benvolgut Martí: Crec que la teva opinió és valiosa, i segurament a mi (i a molts dels meus companys ens faran reflexionar). Però m'agradaria aclarir un parell de coses:
a)Respecte Martí, la teva forma de fer arribar les teves opinions (molt més acurada que la de molts) pens que no ha estat del tot encertada: tots som de col·lectius d'esquerres no? tots ens hem de tenir mateix respecte? + 0 -
(soc el primer que faig una reflexió sobre alguns dels meus comentaris anteriors).
Malgrat que hi ha gentussa que només vol enfossar el Govern i l'Esquerra donant suport a aquesta iniciativa, hi ha molts que només volem aportar la nostra opinió per enriquir l'Esquerra.)
b) No se si ets del PSOE, però si no, et convid a fer una reflexió (potser no m'he fet entendre): Per jo el PSOE i el PP son iguals (malgrat que el PSOE té vessants MOLT progressistes), perquè (i això és innegable), no estan disposats a discrepar en segons quins temes: República i autodeterminació... son els principals exemples no??? Però sobretot, perquè jo VULL FORMAR PART D'ALTRE PROJECTE, que no és limita a ser l'esquerra del PSOE, que té un model social, polític i econòmic diferent i clar. (Bueno, potser tu, Martí, no arribes a tant, i creus que l'Esquerra del PSOE ha de ser altre cosa).
c) Soc un il·luminat, et dono tota la raó: Nelson Mandela també ho era, i en Rosseau, i en Marat, i en Gandhi...
d) Deixem-nos, en segons quins temes d'històries: ESTIC DISPOSAT A DISCUTIR DE TOT, menys d'una cosa: els fets: Hi ha haver una coalició (BLOC), que va prometre unes coses, (de les quals VA FER BANDERA) i ara no les pot cumplir: Molt bé: 1) que demanin disculpes per haver promès coses que no poden cumplir, 2) que expliquin, a la militància i al poble el perquè han près aquesta decisió (sincerament, les raons no han estat suficientment aclaridores)... O si bé no ho volen fer (QUE NO HO HAN FET -només algun des de el seu BLOG de manera informal-) que surtin del Govern i punt.
e) Estava en contra de Son Espases i de la política Urbanística destructora amb el PP i amb el PSOE, jo vaig donar suport perquè hi creia, no per treure dafora al PP, a aquestes 49 900 persones que ara no és manifesten en defensa de Son Espases, m'agradaria que no poguessin dormir massa bé, sincerament.
f) Saps que passa Martí, hi ha a vegades que pens que no s'hauria de tenir por a la democràcia en tots els sentits: És lo que deman: Democràcia per saber si volem estar al govern, democràcia per donar suport a SOn Espases... (si bé crec que no és el cas dels escrits de Manel i Martí).
i acabant el rollo, m'agradaria que qualsevol de vosaltres dos em donàs la seva opinió sobre això, perquè em fa moltes ganes saber la vostra opinió.
Gràcies i Atentament
Ja ho veus, Manel, hi ha gent que no te remei. Acabes de fer un post assenyat i reflexiu i et contesten, de nou que tenir el PP és igual que tenir als socialistes en el govern. Quina llàstima de pais. No és un problema de l'esquerra, és de persones que es creuen d'esquerres i que no tenen remei. Tornarem a patir l'oposició d'aquesta esquerra il·luminada infiltrada en sindicats i en moviments socials. Es ben clar que cal recomposar l'esquerra seriosa i aïllar els opositors a tot, que ami assumiran cap responsabilitat
No som monotemàtics: Nosaltres no xerram només de Son Espases!
;-)
només volem fer unes reflexions en veu alta per construir una esquerra millor!
Manel, malgrat que estic e part d'acord amb tu, discrep del principal argument: Si feim presió a aquest govern, i perd, no perdrà per la nostra presió, sino perquè el govern ho ha fet malament i punt. Perquè el poble ho a trobat així. (Per sort pel govern, només 100 persones creuen que ho fa malament, les que van a la manifestació, no? per tant no se'ls ha de tenir por).
El 2003, el PACTE no va perdre perquè el GOB fes un mur davant el consolat del mar, el poble tenia altres motius, cerquem-ho, i podrem reflexionar.
Una última reflexió. Quina pena de mort és millor, el garrote vil (EL PP) o la inyección letal (PSOE)???
la resposta, senyors, es que estic en contra de la pena de mort.
A mi comença a cansar-me tanta pressió desaforada sobre le nou govern, al qual no se li passa ni una.
El GOB té tot el dret a reivindicar, així com les plataformes; pertò no es pot atcontsteguirt absolutamtent tot allò que es volia redreçar.
Recordo abans de les eleccions del 2003 aquella manifa amb el lema "Pacte de progrés, pacte de ciment". Resultat: majoria absoluta del PP, destrucció a dojo, retorn de la PP3, òperes, mapaus, bitels, rasputins... això voleu??-->
http://www.youtube.com/watch?v=2mD5MQhnzYM
Tornaran a caure en el mateix error? sembla que si. S'ha de ser reivindicatiut, tnot thot tdutbto; però el nou Govern, tot i ser molt més sensible, arrossega 3000 mil milions d'euros de deute i molts temets ben lligats pels antics manataris.
Sembla que hi ha una estretor de mires exagerada amb aquests temes. Qualificar al govern de traïdor i de no complir equival a qualificar-los de mentiders. Potser no poden fer més... o no?
O ens tornarem a carregar el Pacte perquè retorni el PP amb 35 diputats, i continuar indignant-nos des de les barricades? que potser sabeu què costa governar? em comença a cansar tant dogmatisme ideològic, utòpic, intolerant.
Que prometeren...? i tant. I què fas amb un forat de mig bilió de pessetes? és molt fàcil queixar-se i publicar columnes als diaris (aquests profes de la UIB que escriuen al Balears, tan decebuts ells, sota un pont segur que no viuen).
Reivindiqueu, però no igualeu als polítics. No em digueu que n'Antich és com en Matas. O que el Bloc és un traïdor. Estic tip d'aquest caïnisme ideològic. Treieu 50 mil persones al carrer (no les 100 contra Son Espases, davant el Consolat) i feu pressió, si realment representeu tantes sensibilitats.
Collons. Sigueu una mica més responsables i pragmàtics. Perquè si no... PP per sempre -potser a alguns els hi vagi bé, per fer barricadisme perpetu. Però no als que per fi hem vist un canvi.
He di. Disculpeu la duresa, però sóc sincer.
Quines coses te l'esquerra. Fa un parell de setmanes a molts els hi semblava bé que es fes l'hospital en sol rústic encara que costàs una doblerada i haguessim d'estar vuit anys més. Per sort pel govern la questió s'ha tancat amb valentia. Hem de seguir discutint el mateix, ens hem de autofuetejar quatre anys seguits ? Si alguna esquerra em de construir és la que mira endavant i no viu de laments
OMERTÀ SOBRE SON ESPASES ?
Els grans negocis han de menester discreció. Això ho saben bé els banquers i altres oportunistes. Omertà, o pacte de silenci. El dur llum i debat sobre segons quines transaccions pot posar en perill la seva viabilitat. Per això, les operacions especulatives no són bones amigues dels ventiladors, no sigui que la pudor arribi a la ciutadania, i faci botar les consciències.
Una vegada passat el primer rebombori per la decisió del Govern Antich de continuar la construcció de l’hospital de Son Espases han desaparegut, de sobte, les imatges de les grues i de les excavadores, i poca cosa es sap de l’activitat constructora-destructora. Sembla que les obres se’n fan d’amagat, i els mitjans de comunicació i la majoria dels articulistes passen de puntetes sobre el tema. El que no es veu, no existeix.
Tampoc li convé aixecar polseguera a l’esquerra institucional, tan obedient de l’ordre establert. No s’ha de nomenar la corda, a la casa del penjat. Gent de base dels partits coaligats en el govern demanen debat, transparència i que se’ls escolti, però els directius no estan per feina. On s’han pres les decisions sobre Son Espases? Si aquestes decisions són irreversibles, on queden els principis democràtics? On el respecte per l’opinió de la militància? On la vergonya?
Així i tot, hi han altres tipus de silencis no tan fàcils d’explicar. O potser sí, perquè aquest desgavell de Son Espases posa a prova la independència del teixit social de Mallorca. Hi ha gent que, estant ben informada, opta per callar “per no fer perillar l’actual govern d’esquerres i nacionalista”. Fins i tot hi ha qui es situa dins el perfil més clàssic del clientelisme polític.
No se’n adonen de que la manera més segura de que torni la dreta és, justament, avalar i guardar silenci davant la corrupció econòmica i política? De fet, aquesta esquerreta de cartró-pedra que tenim, al que aspira realment és a ser bons gestors, d’un sistema que fabrica inesgotablement exclosos i privilegiats. És a dir, a fer polítiques de dreta. A ser bons al·lots, i dur-se bé amb els qui realment comanden. Realment, deuen estar “fent-lo bé” perquè, si miram prim, observarem en l’actualitat un grau de virulència sensiblement inferior cap a l’actual govern, per part dels poders fàctics, del que fins i tot hi havia en temps del “pacte de progrés”, i això que els governants d’aleshores ja començaren a fer “mèrits”.
Callar o no callar: aquesta és la qüestió. Evidentment, de Son Espases esdevenen moltes conclusions. Una d’elles és que tota aquesta varietat de tipus de silencis, conscients, tenen un denominador comú: la complicitat.
Mentrestant, en el món de les entitats socials de Mallorca, avui no tot és blanc o negre, sobre aquest assumpte. L’apagada informativa, i altres intoxicacions, tenen els seus efectes, i hi han sectors de la xarxa social que, per la seva idiosincràsia, els hi costa més prendre consciència del que ens estam jugant. També moltes persones, compromeses i lluitadores contra aquesta barbàrie des de fa anys, en aquests moments estan amb la moral per terra i sofrint en silenci el regust amarg de la traïció dels governants.
“No ens fareu callar”, diu la cançó d’Al Mayurqa. Ara i aquí, la millor manera d’honorar el record de Toni Roig, i d’honorar-nos a nosaltres mateixos, és obrar en conseqüència. En aquests moments cal estendre la informació, per qualsevol mitjà, del què veritablement hi ha darrera de l’hospital de Son Espases. La informació és la millor eina de lluita. Davant la paràlisi i el silenci que alguns desitgen, la mobilització social és més necessària que mai.
Pep Juárez,
Palma, octubre 2007.
El Bloc avisa que la llei per fer pisos en rústic s'ha de negociar amb ells
Els socis del Pacte mantenen que aquest ha de ser el «darrer recurs»
Q.TORRES. Palma.
El Bloc posa emperons al projecte del conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero, per poder construir pisos per sota del preu de mercat en terrenys que ara són considerats rústics. La coalició, que forma part del Pacte, entén que aquesta proposta no s'ha negociat amb ells i, per tant, just seria un «esborrany» que necessita el seu suport per convertir-se en realitat.Segons el portaveu adjunt del Bloc, Miquel Àngel Llauger, la creació de reserves de sòl per habitatge en rústic ha de ser el «darrer recurs» per afavorir la construcció de cases a preus econòmics. I manté que la «prioritat» ha de passar per potenciar la rehabilitació d'habitatges ja construïts o per afavorir la sortida al mercat de pisos que estan buits.
En aquest sentit, el Bloc ja va proposar en el passat la implantació de mesures fiscals que penalitzin els propietaris amb habitatges sense ocupar, però també es conscient que aquesta política no seria acceptada per cap dels seus socis: ni UM ni el PSIB. Per això, plantejarà la creació de línies d'ajuts per incentivar els propietaris a posar pisos buits al mercat i proposarà la intermediació pública per afavorir-ho. També reivindicarà l'increment dels ajuts que ja es donen per a lloguer. Totes aquestes mesures es plantejaran quan s'obrin les negociacions entre els socis de Govern per concretar aquest pla d'habitatge en què ja treballa el departament del conseller Jaume Carbonero.
Un pla que preveuria la possibilitat de permetre la construcció en àrees, ara considerades sòl rústic, a canvi que els promotors es comprometin que una part significativa dels pisos siguin de protecció oficial i, per tant, tinguin preus inferiors als de mercat. L'altra gran novetat d'aquest projecte passaria perquè es permetés un increment de les alçades dels blocs en determinades zones per alleugerir la repercussió del preu del sòl i abaratir els pisos.
Diari de Balears (3-XI-07)
PARÀLISI A LA CONSELLERIA D’AGRICULTURA DAVANT LA FORTA CRISI DEL SECTOR AGRARI I RAMADER
UNIÓ DE PAGESOS DEMANA QUE ES PRENGUIN MESURES URGENT PER EVITAR L’ABANDONAMENT DE DOTZENES D’EXPLOTACIONS
Una situació greu
La situació que s’està vivint els darrers mesos a la pagesia mallorquina és molt dolenta per una sèrie de raons:
- Baixos preus de l’ametla, la garrova i els cítrics.
- Augment desbocat dels preus dels aliments pel bestiar que en alguns casos arriben al 40 %. Això fa que les explotacions ramaderes ja duen mesos venent per davall dels costos de producció.
- Preus de la llet pagats als productors molt per davall la mitja peninsular (més de 20 pessetes manco).
- Dificultats de comercialització definides per la concentració de la distribució (grans superfícies i supermercats) i els elevats marges comercials d’aquesta.
- Augments del preus del gasoil que s’afegeixen a uns costos d’insularitat mai compensats fins ara.
- Baixada dels preus pagats als pagesos pels mens i porcelles. Els ramaders del sector oví, per exemple, arrosseguen una pèrdua de renda del 32 % des de l’any 2002.
- Problemes meteorològics puntuals com la tempesta del 4 d’octubre passat.
A tot això hi hem d’afegir una sèrie de problemes heretats de la passada legislatura que segueixen sense solució:
- Manca de suport als productes locals i a les marques de qualitat.
- Discriminació de diverses associacions professionals.
- Inexplicable retard en l’aplicació del Pla de Desenvolupament Rural.
Una administració absent
En aquests moments encara no coneixem cap iniciativa de l’administració autonòmica dirigida a pal·liar els greus efectes d’aquests problemes. No hi ha ni mesures ni propostes de treball mínimament elaborades sobre la taula. A pesar de les contínues demandes del sector duim mesos d’inactivitat que ja no es poden justificar per les conseqüències lògiques del canvi de govern.
No s’ha actuat davant la crisi de preus i de comercialització; no s’han pres iniciatives per ajudar els ramaders a suportar l’augment descontrolat dels costos de producció; no s’ha vist una voluntat de prendre mesures àgils i efectives a favor dels damnificats del temporal del 4 d’octubre. No s’ha actuat davant les greus situacions de crisi que afecten el porcí, el vacú, l’oví i l’avicultura.
I les poques decisions que s’han pres han ignorat per complet les associacions agràries. Totes les peticions i propostes que hem fet han estat desateses.
Davant una de les situacions més greus que ha viscut la nostra pagesia no s’ha fet res. I el que és més greu: no sembla haver-hi intenció de fer res. És per això que ara en el camp hi ha desànim i desil·lusió.
La proposta d’Unió de Pagesos
Unió de Pagesos demana un canvi d’actitud a la Conselleria d’Agricultura, ja és hora de començar a fer feina a favor del manteniment de l’activitat agrària a les Balears. Els nostres governant estan per prendre decisions i per actuar d’acord amb mesures positives.
És per això que demanam:
Mesures de suport al sector ramader.
- Ajuda econòmica directa per a poder suportar els increments desorbitats dels costos de l’alimentació animal, agreujats pel cost de la insularitat.
- Replantejar PLANDISA com una eina de dinamització agrària del Pla de Sant Jordi i de posada en marxa d’un pla urgent de suport a l’alimentació del bestiar.
- Suport a la comercialització dels productes ramaders, en especial a les marques de qualitat com el “Porc Mallorquí Selecte” i realització d’una campanya de promoció dels productes càrnics de les illes.
- Ràpid abonament dels ajuts per al condicionament de les granges a les normatives mediambientals (Proporc i Provacú).
- Mesures extraordinàries de suport al sector cooperatiu i a les associacions de ramaders (Lleters de Mallorca, Associació de Porcí, Granja de Son Arnau, Associació de Criadors de Porc Negre...).
- Suport a la millora genètica en el sector porcí, a les races autòctones i les seves associacions, així com a la reactivació de la granja de Son Arnau.
Mesures pels danys del temporal del 4 d’octubre
- Adopció de criteris àgils i senzills en l’aplicació de les mesures per tal d’assegurar que arribin a tots els damnificats de la manera més ràpida possible.
- Eliminació de les traves i requisits nous innecessaris introduïts en relació a mesures anteriors (inclusió a determinats registres o condicionament a l’existència de pòlisses d’assegurança).
Ràpida tramitació dels ajuts contemplats al Pla de Desenvolupament Rural
- Que es treguin d’immediat les línies d’ajut per a la incorporació de joves agricultors i per a la realització d’inversions en el sector agrari.
Mesures generals
- Foment de les marques de qualitat i denominacions d’origen: Ametla de Mallorca i Porc Mallorquí Selecte, ja creades, i posada en marxa de noves iniciatives en carn de porcí i oví.
- Desenvolupament de la producció integrada, respectuosa amb el medi ambient, i del seu Consell Regulador.
- Pla de suport a l’agricultura ecològica, tant a la producció com a la comercialització..
- Convocatòria immediata del Consell Agrari Insular i Interinsular.
Unió de Pagesos davant aquesta situació alarmant farà una reunió extraordinària de la seva Comissió Permanent la setmana que ve la qual convocarà l’Assemblea General. Dins aquest marc s’estudiaran les possibles actuacions a emprendre.
Atès que COAG i altres entitats pageses han convocat una manifestació a Madrid pel dia 14 de novembre feim públic el nostre suport a la convocatòria estatal.
Unió de Pagesos de Mallorca, en cas de no trobar respostes des del Govern Balear, es plantejarà la convocatòria de mobilitzacions per a demanar l’adopció de mesures urgents.
La nostra responsabilitat és fer pública la situació en la que s’ha col·locat el sector i treballar per tal que s’eviti l’abandonament massiu dels ramaders que queden a les Illes Balears.
Palma de Mallorca, 31 d’octubre de 2007
UNIÓ DE PAGESOS DE MALLORCA
LEY DE MEMORIA HISTÓRICA: UN NUEVO PACTO POR EL OLVIDO Y LA IMPUNIDAD DEL FRANQUISMO
LLAMAMIENTO DE CGT A LA MOVILIZACIÓN SOCIAL
El proyecto de Ley de Memoria Histórica pactada por los partidos políticos, que ahora en octubre de 2007 retoma su tramitación parlamentaria de forma definitiva, renuncia a la Verdad, la Justicia y el respeto a los Derechos Humanos de las victimas de la dictadura franquista.
CGT manifiesta públicamente su más absoluto rechazo y se revela ante la misma, no asumiendo que con esta ley se cierra y queda saldada la deuda que la democracia tiene aún pendiente con las victimas del régimen franquista y de éste con la Historia.
Esta Ley representa a una nueva claudicación de las fuerzas políticas democráticas y en especial del gobierno socialista que, treinta años después de la transición y con dos generaciones por medio, no se han atrevido a hacer lo que desde hace tiempo ha solicitado el Consejo de Europa y que constituye una realidad cívica normalizada en países como Chile y Argentina: la constitución de una Comisión de la Verdad que declare la nulidad radical de los tribunales y sentencias de la dictadura y la imprescriptibilidad de los delitos contra la derechos humanos cometidos en ese periodo, como contempla la ONU en repetidas resoluciones. Hasta que no se produzca la derogación total y con consecuencias jurídicas del entramado legal punitivo del franquismo, la democracia española será una democracia vigilada, secuestrada y atada al mismo y las normas que intenten soslayar la realidad asesina de aquél régimen franquista tendrán la lectura de Ley de Punto Final.
La Exposición de Motivos del proyecto de Ley es calculadamente ambigua. En él se recurre a los conceptos de reconciliación, concordia, respeto, pacifismo, transición, constitución, reencuentro, vocación integradora, convivencia, cohesión… para intentar ocultar la VERDAD, para intentar no llamar a las cosas por su nombre y en consecuencia, para no condenar, sin ningún tipo de paliativos, el régimen franquista, la dictadura y el genocidio cometido contra varias generaciones de hombres y mujeres que lucharon por la libertad desde 1936. Las generaciones actuales tienen el derecho a heredar una educación y una formación basada en la condena del régimen franquista al haber sido responsable de la amargura, el sufrimiento, el aislamiento, la destrucción y el aniquilamiento físico y mental de varias generaciones. La democracia actual tiene el deber de transmitir a la juventud que el golpe militar franquista supuso la ruptura traumática con el sistema democrático de 1936, con el sistema político vigente, supuso el aislamiento de España, el oscurantismo, el retraso social a todos los niveles y, todo ello, a costa de la violación de los derechos humanos más elementales y perpetrando crímenes contra la humanidad.
En el espíritu del proyecto de Ley, se sigue manteniendo la equidistancia entre víctimas y verdugos, intentando homologar los que lucharon por la libertad con los que defendían el fascismo. Se rezuma un intento por seguir olvidando, por ignorar la auténtica realidad de la historia de la guerra civil, el franquismo y la dictadura.
La ley no se plantea como tarea implantar una determinada memoria colectiva. ¿Por qué? ¿Eso sería diferenciar entre victimas y verdugos? Mientras no se recupere la memoria colectiva basada en la verdad, en la justicia y el respeto a los derechos humanos, el dictador seguirá venerado en un mausoleo grandioso y los poetas y trabajadores seguirán desaparecidos en las fosas comunes.
La normalidad de la vida pública y el fin de la transición, no se producirán hasta que esta democracia no haya roto con el régimen franquista.
Por otra parte, la ley renuncia a la recuperación de la memoria colectiva y social, olvidando que la lucha del pueblo español por la libertad fue un proyecto colectivo. Es necesario que junto al derecho a la reparación moral y a la recuperación de la memoria individual y familiar de las víctimas del franquismo (recuperación de las personas asesinadas, encarceladas, desterradas, torturadas, desaparecidas, esclavizadas, depuradas, condenadas…), se recuperen las ideas sociales, económicas, culturales, educativas, organizativas defendidas desde concepciones republicanas y anarcosindicalistas y que configuran la memoria colectiva y social.
Para CGT es prioritario que en los centros educativos se incluya como materia de estudio el conocimiento de la guerra civil, la dictadura y su represión genocida.
Con esta Ley, la Administración hace dejación total de responsabilidad en el esclarecimiento de los crímenes contra la humanidad, búsqueda de desaparecidos y violación de derechos humanos perpetrada por el franquismo y somete a las victimas, para que de forma individualizada, intenten su rehabilitación y dignificación pública frente a esa propia Administración, pleiteando por la obtención de una Declaración de reparación y reconocimiento personal, que en si misma, no constituye ningún tipo de reconocimiento de responsabilidad patrimonial, ni reparación, ni indemnización.
Para CGT es inadmisible, inasumible, innegociable, que la Ley no anule las sentencias franquistas. Se siguen validando las sentencias represivas dictadas por la dictadura. No basta con declarar el carácter radicalmente injusto de las condenas y sanciones durante la guerra civil, no basta con ilegitimar los tribunales, jurados, órganos penales durante la guerra civil y sus resoluciones, no basta con declarar ilegítimas por “vicios de forma y fondo” las condenas franquistas, no basta con reconocer la carencia actual de vigencia jurídica de las sentencias… Es absolutamente necesario anular de forma clara, contundente, en el articulado de la Ley, las sentencias franquistas. La Administración no puede lavarse las manos con respecto a la validez jurídica de estas sentencias
La Ley deroga expresamente determinadas leyes franquistas. ¿Qué ocurre con las que no se derogan? Por otra parte, la no derogación implica el reconocimiento legal del franquismo. Así mismo, la derogación de una ley significa su vigencia hasta que se produzca esa derogación. En consecuencia, la revisión de las sentencias se hace prácticamente imposible.
Los procesos seguidos contra Granado y Delgado, Joan Peiró, Puig Antich y tantos miles más, seguirán sin tener ninguna reparación, seguirán siendo culpables para el franquismo y también para la democracia.
La Ley no va a comprar el silencio de CGT, mejorando algunas de las indemnizaciones que puedan recibir las victimas del franquismo, indemnizaciones en algunos casos son ridículas y en otros casos, abiertamente discriminatorias entre víctimas anteriores o posteriores a 1968. ¿Por qué estas discriminaciones entre victimas?
Las Administraciones Públicas renuncian a su responsabilidad en las localizaciones de desaparecidos, exhumaciones e identificación de victimas enterradas en fosas comunes. El Estado no solo no acometerá esta tarea sino que regulará y burocratizará el proceso que deben cumplir quienes a título personal quieran hacer este trabajo.
El Valle de los Caídos seguirá siendo el mausoleo de los líderes del golpismo y la represión aunque se retiren todos los símbolos franquistas y fascistas o se deje de indemnizar a instituciones públicas o privadas que no quieran retirarlos.
No se plantea el reconocimiento del trabajo esclavo y su reparación ante el ingente censo de edificaciones y obras realizadas.
No se establece una política clara de recuperación, rehabilitación y acceso a los archivos, no se menciona nada sobre la imposibilidad de inscripciones de defunciones en los registros civiles o la posibilidad de modificar las causas de muerte.
En conclusión, con esta Ley no se repara la Justicia y la Verdad, no se reparan las victimas, no se acomete la búsqueda de desaparecidos, no se recupera la memoria colectiva y social, no se asume el reconocimiento de los crímenes contra la humanidad perpetrados por el franquismo, no se declara la ilegalidad del franquismo, no hay una ruptura definitiva con el régimen de la dictadura. Esta ley está avalando nuevamente una memoria histórica escrita y revisada por los vencedores.
CGT no se resigna y seguirá luchando por la recuperación de la memoria histórica de los vencidos. Para ello, formulamos ya un llamamiento a la Movilización Social de todas las organizaciones sociales, sindicales, políticas… que estén en contra de esta Ley, que viene a representar una segunda autoamnistía, con el agravante de que esta nueva autoamnistía está auspiciada desde un gobierno socialista que permitirá asentar definitivamente la revisión histórica hecha desde los vencedores.
Madrid, octubre de 2007
Secretaría de Formación
Comisión de Memoria Libertaria
Al voltant dels anys 1990 les darreres generacions militants de l'esquerra revolucionària a l'Estat Espanyol liquidaren els seus projectes polítics i passaren a engreixar els moviments socials o les ONG. Altres projectes vinculats al maoïsme s'havien esfondrat abans amb la capgirada feta pels dirigents xinesos, i alguns dels seus antics militants van ser vinculats a projectes especulatius (Pina López Gay, de la Jove Guàrdia Roja va ser una activa impulsora del "pelotazo", ja dins el PSOE, i el mateix va fer a Balears el senyor Peralta, que va passar sense contemplacions del PTE a la dreta).
La manca de resultats electorals positius i la desfeta del bloc de l'Est va incidir molt negativament en la descomposició de les restes d'una esquerra revolucionària que durant anys havia retret als altres partits competidors pel mateix espai la seva submissió a Estats-guies referents: Xina, Albània, Cuba o la URSS . Després de gairebé una dècada, la dels 1980 dedicada al fonament de l'abstencionisme electoral, patiren els mateixos mals que criticaven als altres partits i es desferen per tal d'acabar a fer el paper d'ONG, és a dir, de substituir les mancances de l'Estat, i la desfeta d'aquest mitjançant privatitzacions, per tal de formar part de la xarxa privada substitutiva, al servei del mateix Estat, però amb el greuge afegit de veure's condicionats per les polítiques de subvencions del mateix i els seus límits. Amb tot això, una bona part del que es considerava "avantguarda del proletariat " ha acabat fent feina subsidiària pel social-liberalisme del qual depenen en la vida diària mitjançant la precarietat dels seus contractes.
Altres militants d'aquella esquerra, millor situats per les seves arrels sindicals, deixaren la perspectiva global de canvi cap al socialisme per a contentar-se en fer coses del dia a dia en els seus sindicats. Mots d'ells passaren de l'esquerra sindical i de mantenir posicions d'enfrontament sociopolític amb les burocràcies a fer bondat per tal de mantenir la gestió d'un sector determinat (Joaquín Nieto, el responsable de CC.OO. de Medi Ambient, Fernández Toxo, dirigent del metall o Ramon Górriz, del sector de l'automòbil, en són els exemples més destacats). Aconseguida la canongia dins el sindicat deixaren de banda a aquells sectors que els havien ajudat a accedir a posicions destacables dins l'aparell en benefici propi, i sostenint amb el vot a la burocràcia en contra de les posicions d'esquerra que els situà en el lloc.
Bona part dels moviments socials existents viuen dels seus vincles amb el món de la política i en són subsidiaris, de manera que, si es fan crítics es talla l'aixeta dels ajuts i subvencions. La seva dependència és molt significativa, i molt especialment en els moviments socials més estables.
Els moviments més dignes solen ser aquells que sorgeixen de cada conyuntura, i en molts casos són circumstancials i efímers perquè es formen a partir de lluites concretes. No gaudeixen de subvencions, són en molts casos resistencials i enfrontats als poders, i també són els únics que poden promoure iniciatives polítiques alternatives a les existents.
El cas de Mallorca.
En el cas de Mallorca no només són els partits els que viuen dels recursos de l'Estat, també ho són els sindicats i la major part de les ONG i moviments socials per la via de la dependència dels governs. Aquests moviments de caràcter sectorial i molt enfocats als problemes que volen resoldre, formen part de la xarxa privatitzada i substitutiva de les tasques exigibles a l'Estat. En funció de les seves reivindicacions sectorials o corporatives, i dels ajuts dels governs de torn, deixen de banda la perspectiva de transformació social global.
El movimentisme estable depèn en bona part dels interessos de l'Estat i dels seus governs, constituixen la brigada que ha d'atendre les complicacions d'un Estat cada cop menys social, i fan la funció d'apagafocs barat de qualsevol possibilitat de conflicte amb el mateix.
Transformar la societat només és possible mitjançant un canvi de subjectes polítics. Després de 30 anys d'institucions postfranquistes, les experiències dels partits que diuen voler canviar les coses cap a una major justícia social o en defensa de les llibertats col·lectives ens haurien de servir de lliçó. La lliçó és clara: s'han instal·lat en l'institucionalisme postfranquista, han fet molts pocs progressos, han pactat reculades de tot tipus i han traït molta gent.
En els moviments, hi ha prou militants polítics. Uns cobren per ser-hi, altres es beneficien de subvencions o privilegis, i també n'hi ha que no en tenen ofici ni benefici i que aporten hores de treball i doblers a canvi de res. Dels primers, tot i que puguin ser crítics amb els seus aparells, no cal esperar gaire cosa, perquè majoritàriament s'adapten al guió establert pels que els subvencionen. Regenerar la vida política significa aleshores fer-se un referent sociopolític a partir dels moviments més inestables i les militancies més inestables, i això només és possible en períodes molt puntuals que s'han significat per l'embranzida d'un moviment que al dia de demà recularà.
Els moviments antiotan, o els moviments contra la guerra formaren part dels moviments que podien formular noves propostes partidàries alternatives. Aquells moviments no s'aprofitaren par tal de generar una alternativa poítica i per això ara tenim el que tenim. Però tampoc s'aprofiten els moviments actuals on hi ha un sector de gent que demanda una nova identitat política d'esquerra que no els traeixi.
Els militants de la Plataforma per la Democràcia, per exemple, descarten transformar-se en un projecte polític alternatiu, amb altra gent que així ho demana i al meu parer s'equivoquen, perquè amb els fets que han succeït allò que plantegen és assolir la derrota de manera incondicional.
La lluita de Son Espases, defensada només com a moviment, està ben perduda a benefici dels mateixos que l'han traïda si no es planteja la possibilitat de bastir una opció política diferent, i encara així, s'hauria de lluitar molt per tal de canviar les coses: però el que és segur és que disposariem d'una eina útil perquè coses com les que han passat no tornàssin a passar.
És per això mateix que des de fa algun temps he renunciat a la pràctica del movimentisme acèfal que sempre acaba en benefici aliè, i és per això que només tornaré a la pràctica de la pancarta quan es basteixi un projecte polític que doni entitat als programes d'esquerra i pugui donar una sortida efectiva a les demandes dels moviments socials d'esquerra.
Si, i jo vull pensar que és possible.
Esper que la por no facia que aquesta legislatura ens fací avançar cap una societat millor.
La gràcia esta, en saber assolir la majoria (defensant altre forma de fer política, i sobretot, mostrant-se propers) sense renunciar als nostres postulats!