Administrar

Bloc de l'Assemblea per la Renovació de l'Esquerra assembleaperlarenovacio@hotmail.com

Articles de Miquel López Crespí

abracadabra | 14 Novembre, 2007 19:38

Tribuna Mallorca: el nou govern i el descontent de les entitats ciutadanes

pobler | 14 Novembre, 2007 08:45

Els actuals governants estan pagant la joventut dels nous càrrecs, la majoria sense gaire experiència, i el gir dretà i espanyolista impulsat pel PSOE a nivell estatal. Si no hi ha canvis substancials en la direcció empresa, el conflicte entre les institucions i les entitats ciutadanes estarà servit. (Tribuna Mallorca)


Descontent entre les entitats ciutadanes davant la passivitat del nou Govern




L'arribada de governs progressistes i nacionalistes va aixecar expectació entre les entitats de la societat civil. Després de quatre anys de retrocessos mediambientals, culturals, socials i democràtics, l'entrada de pactes de progrés al Govern, al Consell i a l'Ajuntament de Palma obria la via a una rectificació de la política feta pel PP. Malauradament, les primeres actuacions dels nous executius deixen entendre una certa passivitat dels governants. I les poques decisions preses, com Son Espases, han estat clarament rebutjades pels sectors socials que varen impulsar el canvi polític.

L'arribada de governs progressistes i nacionalistes va aixecar expectació entre les entitats de la societat civil. Després de quatre anys de retrocessos mediambientals, culturals, socials i democràtics, l'entrada de pactes de progrés al Govern, al Consell i a l'Ajuntament de Palma obria la via a una rectificació de la política feta pel PP. Malauradament, les primeres actuacions dels nous executius deixen entendre una certa passivitat dels governants. I les poques decisions preses, com Son Espases, han estat clarament rebutjades pels sectors socials que varen impulsar el canvi polític.

Des d'entitats com l'Obra Cultural Balear hi ha decepció per la manca de voluntat mostrada fins al moment en política lingüística i cultural, que s'ha demostrat en els insuficients recursos que s'hi destinaran durant l'any 2008. Encara més, l'entitat està decebuda per la lentitud dels nous responsables d'Educació i Cultura, per les poques ganes de rectificar les disposicions regressives del PP i per una sèrie de gestos, com l'existència de càrrecs públics que desconeixen l'idioma propi de les Balears, entre ells, destacadament, la portaveu del Govern. El malestar també ha arribat al Consell de Joventut, que ha vist com els pressuposts destinats a aquesta matèria no pujaven malgrat les constants reivindicacions de la passada legislatura. Dins l'àmbit ecologista també hi ha descontent i s'insinua una legislatura calenta, amb nombroses mobilitzacions contra les institucions. L'aprovació de l'hospital a Son Espases se suma a la continuació del port esportiu de Port Adriano, i la possible urbanització de Ses Fontanelles i Son Bosc. A més, amb alguns anuncis inquietants, com la construcció d'edificis en sòl rústic per solucionar el problema de l'accés a l'habitatge. Mentrestant, segueix la negociació tortuosa de la Llei de Mesures Urbanístiques Urgents, sense que fins ara s'hagin vist els fruits del canvi polític.

Altres entitats també han manifestat un cert malestar davant la manca d'activitat del Govern durant els darrers mesos. Els sindicats consideren que la presa de decisions és massa lenta i que, passats més de 100 dies, no hi ha canvis apreciables en política laboral. Dins el camp agrari ja hi ha hagut posicionaments en contra de la passivitat de la consellera provinents de la patronal agrària ASAJA (previsibles), però també de la Unió de Pagesos, en principi favorable al nou Govern.

En definitiva, el descontent de la societat civil encara és superable. N'hi ha prou amb una rectificació de la línia iniciada durant els primers mesos. Els actuals governants estan pagant la joventut dels nous càrrecs, la majoria sense gaire experiència, i el gir dretà i espanyolista impulsat pel PSOE a nivell estatal. Si no hi ha canvis substancials en la direcció empresa, el conflicte entre les institucions i les entitats ciutadanes estarà servit

Tribuna Mallorca (13-XI-07)


La Plataforma Salvem la Real no es resigna a la derrota malgrat les campanyes de demonització i aïllament decretades per aquells que gaudeixen de l´usdefruit del poder precisament per les lluites de la Real i altres de semblants. La nota que comentam anuncia que continuaran les presentacions als jutjats de Palma i a la Fiscalia Anticorrupció de totes les malifetes produïdes al patrimoni dels mallorquins: l´espoliació dels jaciments arqueològics, la destrucció dels BIC de les síquies d´en Baster i de la font de la Vila... La Plataforma Salvem la Real vol fer saber als milers de persones que han cregut en les promeses dels actuals governants i que, paraules textuals, "s´han 'doblegat" davant els grups de pressió, que la lluita continuarà fins a preservar Mallorca de la corrupció que abans denunciaven -per pujar al poder- els que ara callen. (Miquel López Crespí)

 

120 dies del president Antich




Aina Calafat, important activista cívica en lluita contínua en defensa de la nostra terra

Han passat més de cent dies d´ençà la constitució del nou govern de les Illes i la preocupació, entre molts dels sectors que l´ajudaren a atènyer el poder, continuen, augmenten i s´accentuen. Ja no és solament la Plataforma Salvem la Real i els col·lectius, partits i organitzacions que li donen suport, la que torna a estar en peu de guerra per a fer complir les promeses electorals de l´esquerra oficial i en defensa del territori, sinó organitzacions com el GOB, l´OCB, els JEN-PSM, la Plataforma de ses Fontanelles, la CGT -la llista pot allargar-se més i més- que demanen explicacions a punts no acomplits o que requereixen d´una atenció preferent.

Cap de tots aquests col·lectius vol, evidentment, la tornada del PP al poder, però exigeixen d´aquells que són a dalt a conseqüència de les mobilitzacions populars que no facin el mateix que els anteriors governants. El canvi exigit per la majoria de col·lectius que expressen la seva preocupació neix de la convicció que el canvi autèntic que vol l´electorat progressista no és de PERSONES, de la gent que és en nòmina en un moment determinat. No és aquesta la qüestió. El que vol -i ho expressa amb els seus comunicats- és un canvi de POLÍTICA. Es tan mal d´entendre una cosa tan senzilla?

En la línia de la contínua preocupació que senten -i sentim!- els sectors que hem demanat el vot per a l´esquerra oficial, aquells que hem estat amb ells en les manifestacions de defensa de la Real i altres mobilitzacions igualment importants -ses Fontanelles, el mal anomenat port "Adriano"- la Plataforma Salvem la Real acaba de fer un comunicat prou indicatiu del que s´esdevé entre els votants progressistes. Hi expressen la decepció i la indignació per la decisió del govern de continuar amb el projecte del PP i de Jaume Matas de fer l´hospital de referència a Son Espases oblidant Son Dureta -com s´havia promés- o la base militar general Asensio, un indret on seria possible la construcció de l´hospital que Mallorca necessita (i més ara que governen els socialistes en l´àmbit estatal).

La Plataforma Salvem la Real no es resigna a la derrota malgrat les campanyes de demonització i aïllament decretades per aquells que gaudeixen de l´usdefruit del poder precisament per les lluites de la Real i altres de semblants. La nota que comentam anuncia que continuaran les presentacions als jutjats de Palma i a la Fiscalia Anticorrupció de totes les malifetes produïdes al patrimoni dels mallorquins: l´espoliació dels jaciments arqueològics, la destrucció dels BIC de les síquies d´en Baster i de la font de la Vila... La Plataforma Salvem la Real vol fer saber als milers de persones que han cregut en les promeses dels actuals governants i que, paraules textuals, "s´han 'doblegat" davant els grups de pressió, que la lluita continuarà fins a preservar Mallorca de la corrupció que abans denunciaven -per pujar al poder- els que ara callen.

Els sectors que encara lluiten per salvar la Real tenen una manifestació convocada per dia 24 de novembre a les 18,00 hores a la plaça d´Espanya.

Unió de Pagesos, mitjançant un comunicat explicatiu de la difícil situació que travessa la pagesia, fa saber igualment que "Unió de pagesos de Mallorca, en cas de no trobar respostes del Govern Balear, es plantejarà la convocatòria de mobilitzacions per a demanar l´adopció de mesures urgents".

En un article molt important sobre la crisi del camp titulat "Descontent i preocupació a la pagesia", Mateu Morro, l´antic secretari general del PSM, analitza, en la línia del comunicat d´Unió de Pagesos, la crisi actual produïda -entre molts d´altres factors- per l'augment desmesurat dels aliments per al bestiar, pel poder omnímode dels grans trusts comercials -les grans superfícies- a l´hora de la distribució, i pel sobrecost causat per la insularitat, que en alguns sectors pot arribar a més del 15% en comparació amb la producció a la resta de l´estat. Les subvencions a activitats essencials dels ramaders com Pro-Porc i Pro-Boví no arriben ni se'n sap res, i si els ramaders no cobren el que se'ls va prometre, i cobren aviat, la ruïna del sector en serà la conseqüència. Per això mateix, perquè la situació del camp comença a ser insostenible, és que l´articulista demana del govern menys indiferència burocràtica i més comprensió dels problemes de la pagesia.

Els joves també es queixen de manca de suport i comprensió. En un comunicat fet públic pels Joves d´Esquerra Nacionalista-PSM, aquests expliquen que consideren "totalment insuficient" la partida pressupostària de Joventut per a l´exercici 2008. Per als Joves d´Esquerra Nacionalista, "després de nou anys d´increments moderats en les partides destinades a Joventut en els Pressuposts del Govern, és inadmissible que els actuals responsables de la Conselleria d´Esports i Joventut hagin decidit, per primera vegada, no apujar aquesta partida ni tan sols el percentatge equivalent a l´IPC".

 



L´OCB denuncia que l´actual executiu de les Illes actua contra l´esperit de la Llei de normalització lingüística en convocar una plaça de secretari/ària per al Servei d´Ocupació de les Illes Balears sense demanar coneixements de català, alhora que manifesta la seva inquietud davant els comptes de la Comunitat Autònoma de 2008. L´OCB diu que el pressupost destinat a política lingüística és pràcticament idèntic al del govern anterior. L´OCB explica que els 4,5 milions d´euros pressupostats demostren una manca de voluntat de l´actual executiu d´impulsar com pertoca el procés de recuperació lingüística de les Illes. Com diu el comunicat que hem llegit en el blog Artà Jove: "L´OCB considera que destinar a la política lingüística els mateixos recursos que hi destinava el PP implica mantenir la mateixa línia d´actuació de l´anterior govern, que es va caracteritzar per la inactivitat i el menfotisme". Per això es demana rectificar a l´alça la quantitat esmentada fins arribar als 12 milions d´euros per a l´exercici 2008.

Hem resumit una mica alguns dels nombrosos tocs d´atenció al nou govern fets pels mateixos col·lectius que lluitaren per enlairar l´actual executiu a l´usdefruit del poder: Unió de Pagesos, la Plataforma Salvem la Real, els Joves d´Esquerra Nacionalista-PSM i l´OCB. Pensam que són uns punts de vista prou raonables, en la línia de les lluites dels quatre anys de batalla contra el PP, que ara l´actual executiu no pot deixar de banda, fent el sord a les peticions d´aquells que són columna fonamental de la seva mateixa existència.

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (7-XI-07)

Comentaris

  1. Les cadiretes

    CADIRA

    En català, cadira. En guaraní, apyka’i. En alemany, stuhl. En portuguès, silha. En sard, cadíra. En hongarès, szék. En albanès, karrige. En xec, zidle. En danès, stol. En anglès, stol. En feroès, stólur. En finès, tuoli. Quan els espanyols assassinaren Antonio Maceo, Weyler va quedar-se’n la cadira de record. Weyler era espavilat, coneixia el valor d’una cadira. Hi ha gent que s’avança a la seva època. Weyler, per exemple. Què havia de portar, de Cuba, als seus fills? Un lloro xerraire, un ocell de coloraines...? Res d’això. Una cadira. Entorn de la cadira gira la filosofia de fer un ca seva. Mies van der Rohe ho va intuir, encara que fos des d’una perspectiva intel·lectual més elaborada que la de Weyler. A l’Exposició Internacional de Barcelona, de 1929, va presentar una cadira de pell, amb cantells metàl·lics, que ben aviat esdevindria una icona del disseny. Va anomenar-la Cadira Barcelona, la qual cosa va suposar tota una confusió per als mallorquins, atès que ja deien Cadira Barcelona a un model tradicional de cadira pintada. Bé, ara això no té importància. Allò que volia recordar és que les cadires d’oficina actuals –tan lletges, tan fredes, tan impersonals–, són derivacions estètiques de la de Van der Rohe. No cal dir que la d’aquest, tot i les comparacions inevitables, era una altra cosa. Van der Rohe, amb el disseny d’una cadira, no es va consagrar com a fuster ni mag de les formes, sinó com a filòsof. Ell en feia, de la cadira, una interpretació filosòfica de la vida. D’alguna manera intuïa que condicionaria l’ètica i el comportament de les generacions futures. Actualment, la cadira té un sentit universal de confort, tan físic com espiritual. Hi ha cadires arreu del món. Amb paraules i sons diferents diem la mateixa cosa en una pila de llengües. En francès, chaise. En italià, sedia. En japonès, isu. En malai, kursi. En polinesi, krzeslo. En romanès, scaun. En rus, ctyn. En gaèlic, cathair. En espanyol, silla. En tagal, sílya. En fi...! En turc, sandalye. En zulú, isihlalo. Heus ací tot el món, seguint l’estela d’una mateixa bandera. Allò que somiava Lenin i no va aconseguir. Allò que somiava, des d’una altra perspectiva, el gran Durruti abans que li clavessin un tret per l’esquena a la defensa de Madrid. Entre els moviments de masses submergits –el ku-klux-klan, l’Opus, el militarisme colpista, etcètera-–, el de la cadira és el més internacional. Et diuen, els coneguts, jo som socialista, jo som del Reial Madrid (bé del Madrid ho són dretes i esquerres, la llotja del Bernabeu n’és testimoni), jo som de la ONG Tal, jo som partidari del reconeixement social de totes les religions, de la sexualitat sense tabús. Molt bé! A partir d’ara, els demanaré: Però, a quin espai preeminent situeu la cadira? Déu modifica algunes línies de l’intel·lecte. Al·là, d’altres. La cadira, en canvi, les modifica totes. Som un home major, en el sentit que tinc moltes hores i molts de dies que s’acumulen a la memòria. Record haver caminat frec a frec amb infinitat de gent bona que tenien ambicions individuals i d’altres de col·lectives. Aquestes, les col·lectives, eren solidàries, marcades per un idealisme gairebé suïcida. La temptació de la cadira (la serp bíblica dels temps actuals) hi era, però no agredia l’estètica ideològica i sentimental del conjunt. Divendres passat, davant el Consolat de Mar, on vaig acudir responent a la crida de la gent de la Real, vaig tenir oportunitat de comprovar com la ideologia de la cadira s’imposa descaradament, sense matisos ni excuses pietoses. On era, divendres, la gent amb la qual, fa tres mesos, em vaig manifestar en defensa de la terra? A hores d’ara la xarxa de govern del nou Pacte de Progrés emmordassa més de tres mil persones, em vaig dir. I vaig concloure que totes les ideologies convergeixen en la cadira. Ni socialistes, ni comunistes, ni anarquistes, ni nacionalistes, tots ells partidaris de protegir la Real, canvien de parer en un batre d’ulls. Els embruteix l’ànima, la cadira. Ho dic sense acritud, més aviat amb desencís. Un vell adagi mallorquí diu textualment: qui a bona cadira seu, bona ventura espera. Potser. Els adagis són retalls de saviesa. Per a tothom, menys per als orats. Beneïts orats. I en queden tan pocs d’orats!

    Llorenç Capellà

    Diari de Balears

    Diari de Balears | 16/11/2007, 20:32
  2. Algú recorda què volia dir ser d'esquerres?

    El tedi lent
    Una de les conseqüències d'aquest principi de legislatura és el desànim que ha anat fent forat en una part significativa de la població. No sé com dir-ho perquè no resulti massa emfàtic, però no m'hi faria gaire enfora si feia referència al descoratjament de la majoria de persones les quals convindríem a qualificar d'intel·lectuals. S'entén que puc parlar de les persones conegudes de servidor. Però també, si hem de jutjar pels escrits i altres testimonis, aquests coneguts meus no formen una clapa aïllada en el panorama. El desànim ha anat teixint una calitja que enterboleix tota mirada adreçada al present i al futur. Cansament, fatiga, desencant -el «tedi lent» de Rosselló-Pòrcel-: ja no perquè s'hagin pres unes o altres determinacions, sinó pel paisatge polític en el qual ha desembocat tot el cabal d'esperança i d'il·lusió emergit d'aquest miracle que fou la segona oportunitat. Un paisatge gris, una mica depriment, en el qual l'anunci de moviment és percebut amb recel. No pocs ciutadans i ciutadanes es comencen a fer preguntes sobre la capacitat personal i política d'e tota una sèrie dels nostres governants. No sé si la gent dels governs, especialment la de la santíssima trinitat de Govern, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma, no sé si la gent d'aquests governs té la mateixa sensació. El poder tendeix a aïllar-se, a allunyar-se de tot allò que justifica la seva essència, tendeix a fer-se autònom. Tendeix, sobretot, a protegir-se de la mirada crítica dels seus ciutadans. El poder crea, a manera d'antídot, un catàleg molt variat i gruixut de coartades, excuses, el·lipsis, silencis i evasives. De forma que la pròpia supervivència en el poder arriba a ser el Gran Objectiu del governant. La veritat és que ara ja hi ha moltes coses que comencen a fer olor de tancat. També n'hi ha que fan olor de buit. Hi ha massa comandaments que, més que voler passar desapercebuts per aprensió a la notorietat, sembla com si s'amagassin perquè la seva presència no ens recordi la seva la seva inactivitat o la seva ineptitud. Aquesta impressió crea desencís, fatiga, desafecte. Engrunats en aquesta dinàmica, uns governs que es volen de centreesquerra erosionen i acaben assolant tota casta de compromisos implícits -un procés que s'ha desenvolupat de manera molt accelerada. Es conformen, finalment, amb el compromís professionalitzat, que respon amb anàlisis obsequioses. Algú recorda què volia dir ser d'esquerres?

    Guillem Frontera. Escriptor.

    Diari de Balears (15-XI-07)

    Guillem Frontera. Escriptor. | 15/11/2007, 11:09
Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS