Bloc de l'Assemblea per la Renovació de l'Esquerra assembleaperlarenovacio@hotmail.com
abracadabra | 16 Novembre, 2007 17:31
Som un col·lectiu de gent diferents partits d'esquerres que el que pretenem bàsicament és democratitzar els partits. Aquí anirem penjant temes que volem debatre, propostes, idees, suggerències... tot per crear un debat enriquidor que ens porti a trobar fórmules per defensar cadascú de nosaltres als seus partits i fer-los més democràtics i assemblearis. En aquest projecte tots som iguals i per tant aquest bloc no només té un administrador sinó que tots els membres de l'assemblea ho som.
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
GROSSKE I LA CORTINA DE FUM
Per Josep Juárez
Eberhard Grosske s'ha ficat en el jardí de carregar contra els manifestants de dia 24 de novembre, que protestaren contra l'operació especulativa de l'hospital de Son Espases. En lloc de tenir la boca tancada per prudència, com fan altres col·legues seus, amolla el seu comentari de cames curtes, intoxicat de demagògia i mitges veritats. Però crec que a Grosske el que realment li preocupa, per damunt fins i tot de que quedin en l'aire les seves vergonyes polítiques, és l'aparició, per primera vegada en molts d'anys a Mallorca, d'una dissidència social fora del suport (i del control) dels aparells de partits polítics com el seu. I que la manifestació de dissabte sigui la primera passa d'un procés irreversible. Els seus comentaris són només una cortina de fum:
1. Grosske necessita minimitzar la dimensió real de la protesta, i menteix sobre el nombre de manifestants (en diu 300). És curiós que apunti l'extrem més baix d'un ventall prèviament manipulat per la policia i pels mitjans de comunicació, que deixen en la meitat les estimacions, gens exagerades, dels organitzadors. En el seu nou paper de croat a favor de l'hospital de Son Espases, Grosske hagués volgut que dissabte només sortissin al carrer unes desenes de persones. Però s'ha equivocat, i si en aquesta ocasió, no comptant amb la seva presència, ni de cap dirigent de partit, fins i tot varen ser més del doble de manifestants que en les dues protestes anteriors, quan tots aquests hi eren, vol dir que la resistència a la pilotada de Son Espases ha guanyat quantitativa i qualitativament. Per desgràcia per a Grosske i els seus, els dissidents som molts més dels que ells volen i diuen.
2. Grosske intenta aïllar als participants de la Manifestació de dia 24 del GOB, dels sindicats, del moviment veïnal, etc. Si té una mínima informació, sabrà que, justament, a la esmentada mobilització hi havia gent del GOB (a pesar de la seva junta directiva), així com també el moviment veïnal i els sindicats. A més, intenta assumir un discurs victimista, com a objecte de suposats insults. Si no suporta que hagi veus crítiques amb la gestió del tema de Son Espases del govern que ell dóna suport, el que ha de fer es plegar, per bé de la salut democràtica d'aquest país. Grosske, mestre de la demagògia, posa en boca de tots els manifestants el contingut d'una sola pancarta: "Assassins de la terra" (legitima llibertat d'expressió, faltaria més). Però, ves per on, resulta que ell es va manifestar junt a l'eslògan al·ludit (29-09-07), com demostra l'impagable foto d'en Pep Torró, on es veu al personatge, davant aquesta pancarta i molt en el seu paper, es a dir, xuclant camera.
3. Com a nou convers, Grosske intenta ara criminalitzar als qui s'oposen i continuaran oposant-se als projectes especulatius de Son Espases i d'arreu de Mallorca. Si fos honest (políticament parlant) i humil, dedicaria un mínim esforç per a l'autocrítica, intentant identificar les raons que expliquen l'actual situació, de les quals la conformació del Bloc no és la menor. Fa un any i mig, el projecte del Bloc era el referent d'una manera diferent de fer les coses, per part de l'esquerra, o al manco així ens ho venien. Però, en lloc de generar debat i participació, sobre projectes alternatius al sistema, l'única discussió que va haver, va ser el repartiment dels llocs a les llistes, amb la militància com a convidada de pedra. Per desgràcia, el Bloc va acabar sent una estructura vertical més, un matalasset preelectoral per la supervivència política dels professionals com Grosske i, d'aquesta manera, un vedat tancat a la gent de base.
Els polítics del Bloc, i Grosske entre ells, varen tenir una especial responsabilitat en la decisió anunciada plorosament per Antich el 5 d'octubre passat. La seva passivitat calculada, davant una decisió que tothom donava com a presa amb antelació (i que ells ja havien anunciat que "respectarien"), era una autèntica carta blanca, còmplice del projecte especulatiu i del frau democràtic. Si eren imprescindibles per la conformació de l'actual govern, podrien haver condicionat aquestes decisions des del principi, fent complir la paraula donada, i no piular després, hipòcritament, amb la boca petita. Podrien haver-nos estalviat aquella comèdia, no insultant les nostres intel·ligències, intentant fer-nos creure a posteriori, que la decisió (i la responsabilitat) era només del PSOE.
Serà curiós veure amb quina barra es presentaran, Grosske i altres semblants, a les properes eleccions. Ho faran amb programa, o sense? Intentaran altres catifes preelectorals? Quants s'ho creuran? A pesar de tot, personalment mai no he faltat, a les cites electorals. Sempre he votat, sinó per identificació, sí per proximitat, com a concepte relatiu. I a les passades eleccions, com molts d'altres, vaig anar a votar, amb una pinça al nas, però vaig votar en definitiva, a la candidatura que encapçalava Grosske a Ciutat, i les dels seus col·legues al Consell i al Parlament. Però, vist el que hem vist, fins aquí hem arribat.
Pep Juárez.
Novembre de 2007.
Blog Rectificau! (28-XI-07)
Com que no podem calificar segons la nostra opinió, lo que és digne o no???
És aixó la llibertat d'expresió, (i no deixar fer manis sempre i quan complim la jornada laboral)
Dir també, qua ara també, son hipòcrites, perquè fa quatre dies defensaven l'hospital (ja al govern, i ara no, senyor Groske, estava davant dels de la real!)
i per últim, senyors groske, no faci masses comptes de treure escó a Madrid (a claro,però això serà per culpa dels que ho torpedetjam i del bipartidisme!)
LA MANI DE SON ESPASES I LA DIGNITAT
grosske | 25 Novembre, 2007 12:43
Segons els organitzadors de la mani d'ahir sobre Son Espases, he perdut la meva dignitat. Jo i un munt de gent del PSOE, del Bloc, dels Sindicats, del GOB, del moviment veïnal, etc.
No estic d'acord, és clar. Per ser dignes, basta amb fer allò que honestament creus que has de fer. Per això jo no tenc res a dir sobre la dignitat dels manifestants d'ahir: no sé de cap que em consti que hi anàs amb propòsits deshonests.
Els camíns que condueixen al bé comú són molt diversos i opinables i s'ha d'aprendre a respectar l'opinió dels altres.
Des del major dels respectes, per tant, jo discrep de la manifestació d'ahir. Jo no estic d'acord en què el govern balear sigui un assassí de la terra ni un traïdor i no crec que sigui just ni convenient assimilar-lo al govern anterior. Tampoc crec que sigui sensat demanar rectificació al govern perquè aquesta rectificació significaria el suïcidi de l'actual govern i un certificat d'incapacitat per continuar governant aquesta comunitat. I molt manco em fa ganes fer-ho el mateix dia en que el govern protegia un munté d'espais naturals emproats pel govern del PP. Tampoc no crec, per últim, que sigui convenient, per a allò que sempre he defensat, torpedejar aquest govern cinc mesos després de la seva constitució
El meu raonament pot ser equivocat però estic segur que no estic tot sòl a l'hora de fer-ho. Per això, probablement, no fa gaire sortiren 40.000 persones per defensar el territori i ahir només ho feren 300. Els organitzadors de la manifestació tenen tot el dret a no treure conclussions d'aquesta devallada del 99% i això no els fa ni menys dignes ni menys respectables però el que no tenen dret és a situar la frontera de la dignitat en la frontera de la seva pròpìa opinió.
Blog Eberhard Grosske (25-XI-07)
contestació a Bernat Grosser (ats. Grosske)
Aina Calafat | 25/11/2007, 19:35
Desestimat Bernat (que és com et coneixen a l’ajuntament de Ciutat), saps perfectament dels medis dels quals disposam, i ens resulta curiós que ara comparteixis les avaluacions d’assistència del CNP, cosa que mai havia succeït.
El que heu fet els membres de les actuals institucions, i el govern entre d’elles, ha estat ni més ni menys que una traïdoria. Predicàveu una cosa i heu fet l’altra, utilitzant els mateixos arguments que el PP, i això no té altre nom que perdre la dignitat.
Quan ens manifestarem 40.000 ciutadans teníem el suport logístic i econòmic de tots els partits i del Gob, i et record que a la darrera concentració en defensa de La Real tu hi participares i després, ja en el govern: res de res, cortines de fum !. Per cert esperam que la protecció dels espais naturals que esmentes resulti més efectiva que la del parc de Llevant.
Amb les nostres manifestacions NO torpedinam al govern, exigim el COMPLIMENT DE les vostres promeses electorals, QUE ÉS LA VOSTRA OBLIGACIÓ. Fins ara vosaltres disposàveu de tota la informació que nosaltres hem utilitzat per denunciar les obres. I NO l’heu sabuda emprar, sou ineficients....!, i hipòcrites i mentiders.
Per cert en el darrer plenari de l’antic ajuntament, quan et demanaren la teva intervenció sobre el tema de les obres de ca n’Espases, NO VARES VOLER INTERVENIR, i a les meves peticiones em contestares: “¿ Que querías, que hiciese una intervención cañera de las mías...?” , idò NO, volíem que fessis el que havies de fer: defensar La Real, que era el que us havíeu compromès a fer !, per cert per això et pagàvem .....
Per què no ens ha rebut el president del govern ?, que ens deixà penjats el dia de la constitució del Consell de Formentera, i des d’aquell dia no en sabem res de res; quan abans venia a les “manis” com dius tu i fins i tot ens feia escrits de suport.....?. Què curiós que el dia abans de la “mani” el govern protegeixi alguns espais naturals en perill. Què volia .?, el silenci dels desenganyats ?.
Veim que ara estàs amb els sindicats: “Libre de Médicos, Satse, etc.” quin gir Copernicà !, ja no et fas amb els sindicats d’obrers. Ara sou govern ...., però tranquil prest hi haurà noves. Nosaltres NO ATURAREM !.
Salvem La Real i tota Mallorca !, que està en les mateixes mans que abans: dels especuladors i promotors. Quan acabi la legislatura passarà el mateix que quan acabà el que es deia Pacte de Progrés, tornarà tot al seu lloc ......, dissortadament. I tot per la vostra ineficiència.
hipocrita!
Aina Calafat (25-XI-07)
Mirau, tot això esta molt bé, però crec que, hem de dir lo que alguns pensam: Una oposició d'esquerres a aquest govern, només pot passar per unes plataformes unitàries d'oposició, identificables per part dels ciutadans, amb uns referents clars, que, irremediablament si continua la situació aixió, desembocaran en una unió permanent... que no sé on durà!
Tot lo demés, no podrà ser mai una veu potent i clara contra els desbarats dels nostres governants.
Finalment dir que, des de aquests postulats que defensa aquesta assemblea, i d'acord amb la situació dels partits polítics actuals on tota divergència d'opinió és considerada dissidència, assumiu que sou una quinta columna per tots ells.
La justícia, la transparència i l'honestedat no són valors d'esquerres ni de dretes. Són valors humans. Democràtics.
Esquerres, dretes són invents per beneficiar els interessos partidistes.
Per què ens oposam a la construcció de l’hospital de referència a Son Espases
Davant la decisió de l’actual Govern de les Illes Balears de continuar amb el projecte del PP de construir l’hospital de referència a Son Espases, les entitats socials sotasignats i molts de ciutadans i ciutadanes de Mallorca volem expressar que ens oposam, com al llarg de tots aquests anys, a aquest projecte, alhora que fem palesa la nostra protesta i el nostre desencís per l’incompliment flagrant d’una de les principals promeses electorals dels partits que conformen el Govern. Les raons són les següents:
1. Inevitablement, la construcció de l’hospital a Son Espases suposa la destrucció de l’entorn del Monestir de la Real, com a element cultural, paisatgístic i d’arrels històriques d’enorme valor per a tot Mallorca.
2. Per si no n’hi hagués prou, atesa la congestió actual de trànsit rodat a la zona (via de cintura, camí dels Reis, Polígon de Son Castelló...), l’hospital de Son Espases suposarà, necessàriament, la construcció del segon cinturó de Palma, i, consegüentment, un enorme impacte ambiental i un gran consum de territori a les zones afectades (Son Sardina, el Secar, Establiments, Son Roca, la Vileta, Son Rapinya...).
3. Les obres iniciades ja han destruït jaciments arqueològics del segle I a c de manera irrecuperable sense que tinguem coneixement que s’hagin depurat responsabilitats. Una sèquia àrab parcialment destruïda i una necròpolis arrasada ja han estat víctimes de la cobdícia i la incultura.
4. El lloc on es construeix l’hospital és una zona d’alt risc d’inundacions, sense que el projecte actual prengui les mesures correctores per evitar-ho. El centre sanitari incompleix clarament el Pla Hidrològic Nacional i el Pla Hidrològic de les Illes Balears. Això pot tenir desastroses conseqüències en cas de gota freda, cada vegada més probable.
5. Des del punt de vista sanitari, l’hospital de Son Espases no podrà donar servei fins que no estigui completament acabat. En canvi, l’opció aprovada per consens amb anterioritat —la reconstrucció del nou Son Dureta— hauria pogut donar servei per fases, acurçar els terminis d’atenció hospitalària i a més abaratir costos.
6. Per tant, el nou hospital a Son Espases només beneficia els especuladors de la compravenda de terrenys, les empreses constructores i les que gestionaran privadament els serveis hospitalaris durant dècades. És a dir, el govern Antich avala íntegrament el pelotazo especulatiu que va pactar el PP amb els interessos privats.
7. Aquesta decisió del nou govern, si no la rectifica, suposarà un frau polític molt greu. El govern presidit pel senyor Antich va ser triat pels ciutadans i ciutadanes per les promeses electorals, per fer justament el contrari del que ara vol fer, amb la deslegitimació consegüent davant el seu electorat i el conjunt de la ciutadania.
8. Amb Son Espases es crea un precedent que allunya les esperances d’aturar altres projectes agressius contra els espais naturals, a Mallorca i a les Balears. El govern Antich, en sotmetre’s als poderosos, deixa la porta oberta a altres destruccions, com les Fontanelles, Port Adriano, façana marítima de Palma, etc., a més de decisions ja preses, com anul·lar el PORN de la península de Llevant, etc.
Per tots aquests motius, demanam al Govern presidit per Francesc Antich que, de manera immediata, rectifiqui la decisió de construir l’hospital de referència a Son Espases, i apliqui una alternativa més racional per a l’hospital de referència de Mallorca, respectuosa amb l’interès general de la ciutadania i fidel als compromisos polítics dels gestors actuals.
En demanda d’aquesta rectificació, feim una crida als ciutadans i ciutadanes de Mallorca perquè participin a la
MANIFESTACIÓ
Dissabte dia 24 de novembre a Palma, Plaça d’Espanya, 18.00 hores
RECTIFICAU! RESSPECTAU LA REAL! RESPECTAU MALLORCA!
Novembre de 2007
Sobre l'Hospital de Son Espases i el Govern balear
Un parell de mesos d'arribada al poder ha estat el temps que han tardat els partits de l'autodenominat Govern pel Canvi a ensenyar el seu veritable rostre. Així, el que ha canviat han estat les cares de la classe política, però no les polítiques. Els partits que composen el Pacte han traït les seves votants, mostrant que les seves promeses eren electoralisme pur i dur. Això els iguala, a tots ells, a na Catalina Cirer, qui també va incomplir les seves promeses.
Sembla que una capa d'amnèsia s'ha apoderat d'aquelles que fa uns mesos participaven i donaven suport a les reivindicacions veïnals de La Real. Ara, un cop guanyades les eleccions, les cadires i els interessos personals i partidistes han pesat més que les conviccions. Per tant, aquells partits que no abandonin el govern seran còmplices de la destrucció de la Real, així com de tot allò que implica (destrucció del darrer indret rural de Ciutat, l'apertura de la construcció de la via cap al 2n Cinturó, el creixement desmesurat de Palma fins a la UIB, etc.) Nosaltres, talment com diu la plataforma Salvem La Real a la seva web, tampoc oblidarem a cap corrupte, a cap traïdor, a cap còmplice, ni a cap covard. Sempre recordarem les persones que formen part del fibló que destruirà aquest paratge.
Per tot això, l'assemblea de Maulets Ciutat afirmam ben fort que només amb la mobilització podrem aturar allò que la classe política no ha volgut fer. La lluita i l'organització al marge dels partits institucionals és l'únic camí. Avui, més que mai, cal lluitar amb valentia per tot allò en el que creiem per, com deia Lluís M. Xirinacs, "contrapuntar la covardia dels nostres líders".
Les arrels no neixen del ciment!
Només el poble salva el poble!!
Maulets Ciutat
No creis que és la ideologia de dretes la que realment funciona i, per això, quan l'esquerra governa no té cap més remei que aplicar-la?
No creis que la posada en pràctica de la ideologia d'esquerres en la seva puresa portaria a la destrucció de la societat i el benestar dels ciutadans?
Lo de ser d'esquerres està molt bé per fer filosofia, parlar fent el cafè, i somiar truites... Quan s'han de prendre decisions la cosa canvia...
Afortunadament el govern d'Antich, en aquesta segona etapa, ho ha entès. Ja no està en contra del turisme, seguirà amb l'hospital de Son Espases, construiran blocs de pisos en rústec, etc. Benvinguts, idò, al món real!
El patrimoni de la màxima responsable de Banca de CCOO deslliga la desconfiança i la polèmica
Públic/InSurGente (J.L).- Es tracta d'una persona de confiança del líder de CCOO, José María Fidalgo, i el diari Públic acaba de posar sobre la taula dades sobre el valor dels seus immobles. María Jesús Parets, màxima responsable de Banca de CCOO, posseïx al costat del seu parella immobles valorats en més de dos milions d'euros i tot des de fa poc temps. La qual cosa resulta xocant tenint en compte que la parella cobra al voltant de 70.000 euros bruts a l'any en conjunt… al que cal restar un préstec hipotecari que ascendeix a més de 600.000 euros. Un deute i un patrimoni que sorprenen en una parella de sindicalistes alliberats. En "Llegir més", les dades dels seus immobles. Realment uns "alliberats".
Públic/ Agències/ 20 minuts/ inSurGente (J.L).-
María Jesús Parets, la màxima responsable de Banca de CCOO i una de les persones de confiança del líder del sindicat, José María Fidalgo, ha pastat un important patrimoni immobiliari en una mica menys de sis anys, segons apareix en el diari Públic
Tenen cinc finques per valor de més de 2 milions de €
Parets i el seu marit, Francisco Baquero, tenen cinc finques el valor de les quals de mercat supera els dos milions d'euros.
A l'estiu de 2005 tenien tres préstecs hipotecaris per un import superior als 600.000 euros. Les tres hipoteques segueixen encara vigents.
Empleats del BSCH
Ella és, des de l'any 1987, secretària general de Comfia, la federació de serveis financers i administratius de CC.OO. La seva parella també forma part de l'Executiva de Comfia. Ambdós són emprats del Bsch que treballen com alliberats sindicals, el que significa que el seu sou ho paga el banc mentre que ells treballen per a Comissions.
Marit i dona tenen categoria d'administratius de nivell 8 i una antiguitat que supera els 30 anys el que significa, segons el conveni del banc, que haurien de cobrar 35.000 euros bruts anuals, més una dieta mensual de 600 euros que cobraria només ella, com càrrec executiu de CC.OO.
María Jesús Parets va anunciar el dilluns la seva intenció de dimitir a la fi del pròxim mes de desembre, malgrat que el seu mandat acaba dintre d'un any.
El debat és la única manera d'avançar en l'esquerra i l'impermeabilitat dels actuals partits d'esquerres no és bona.
L'autodeterminació i la República son millors que el que tenim, però no son l'objectiu a llarg plaç. Encara que son punts en que podem estar d'acord.
José no creò que tus preguntas sean tontas.
Pienso que la república y el derecho a autodeterminación son de izquierdas por que son alternativas más dmeocráticas a lo existente.
Hay repúblicas de derecha pero a los cuatro o siete años tu puedes elegir. Y utilizando el argumento que suelen usar contra los republicanos y aunque suen fuerte prefiero un Aznar presidente de la República al que puedo echar con mi voto , criticar y aplicar la ley que un rey hasta la muerte no elegible ni criticable.
En cuanto al derecho de autodeteminación creó que es de pura lògica democrática, en el mundo globalizado en el que vivimos el estado cada vez tiene menos sentido pero si no se otorga este derecho convertimos en un problema lo que no lo es
Molt interessant tot el que s'ha dit als comentaris.
Pens que aquest blog i l'assemblea no fan mal als partits d'esquerra, si que fan mal a alguns dirigents que han oblidat valors com la llibertat per opinar, critica i qüestionar.
Fa més mal mentir o intentar ocultar la realitat com ha fet manolo Càmara al dir que la participació a les primàries d'EU ha estat molt alta (un 38% de participació real) encara que l'intentin maquillar.
L'esquerra és i serà plural i necessita de la dialèctica com la que provoca aquest blog
Xirinacs, víctima de la democràcia
Xavier Montanyà
La mort de Xirinacs m’ha impressionat. I més en sabent que va decidir de posar punt final a la seva vida. La democràcia no mata, fa que algú decideixi de deixar-se morir. Posteriorment, l’espectacle denigrant que han fet els polítics i alguns mitjans m’ha resultat insuportable. La digna mort de Xirinacs, per contrast, ha servit per a això. S’ha posat en evidència la baixesa moral i ètica d’un sector important d’aquesta societat que s’omple la boca de la paraula democràcia. Les ienes s’han llançat sobre el seu cadàver sense cap mena de respecte a la persona, a l’ésser humà. Els uns, aquells qui tant van fer per marginar-lo de l’escena política, per no fer-ne ni cas en vida, l’han qualificat de 'profeta' o 'apòstol'. A mi, em sona a burla. Els altres, els de missa, els qui reivindiquen la memòria dels capellans assassinats a la guerra del 1936-39, i obliden interessadament que l’església catòlica va beneir tots els afusellaments i execucions de la dictadura en temps de pau, l’han titllat de 'capellà suïcida' o l’han comparat amb la bèstia criminal de Millán Astray. Per què tant d’odi? Xirinacs era religiós, pacifista i no violent. Com es poden dir aquests barbaritats? Com pot ser que es publiquin?
La trajectòria vital i intel•lectual de Xirinacs, des dels temps de la seva lluita per l’amnistia fins a la seva mort, podria identificar-se amb l’estat d’ànim, el desengany, de sectors importants de ciutadans d’aquest país que no estem d’acord amb el panorama polític que van dissenyar els capitostos de la transició, traint moltes de les aspiracions del poble. Ha estat un procés que ha acabat buidant de sentit la política, convertint-la en un penós espectacle en mans d’executius de 'marketing', que s’orienten a cops d’estadística i enquesta, prostituint el significat de les paraules quan els convé per tal de recuperar el poder o mantenir-s’hi. Xirinacs va ser el senador independent més votat a les eleccions del 1977. Una dada que els polítics haurien de tenir present, en vist de la baixa participació de les eleccions actuals, malgrat l’abús propagandístic que fan dels mitjans i els milions que gasten en publicitat. Em fan riure quan diuen: 'Hem de ser capaços d’il·lusionar la gent.' Han reduït l’edat mental del poble a la infantesa? Com volen aconseguir-ho? Repartint caramels? Cantant 'En Joan petit quan balla' al pati? Posant-hi una gegantina pastanaga transgènica a la punta del pal? Atenent a cop de talonari els capritxets d’alguns? El poble és molt més adult i savi que no es pensen. Xirinacs ho sabia. No repartia caramels. Actuava d'una manera sincera i generosa. Convençut d'allò que pensava i que feia. Atent a la voluntat popular. Sense mentides. Per això la gent se’l creia.
Queda el record i l’exemple d’un home intel·ligent, digne, fidel al seu poble i als seus ideals, lliurat i crític fins al final. Mantenir-se ferm en aquells principis bàsics de democràcia i llibertat, que tants compartíem, li va portar la marginació i, posteriorment, crec jo, l’amargor i el desencís. La seva anàlisi de la transició, període que va viure en primera línia, coincideix amb la dels més lúcids, com Gregorio Morán o Joan E. Garcés. Us deixo amb les seves paraules: 'Els responsables de la transició s'han enfilat a dalt i han intentat de quedar-s'ho tot. Han buidat sistemàticament barris, comarques, entitats, cooperatives, sectors socials, professionals plens de vitalitat. Han practicat a dojo el pla Trilateral de despolititzar el poble, que així esdevé més 'governable'. Aquesta actuació es gravíssima, genocida. Una democràcia així és una falsa democràcia. Ja sé que és difícil, perquè sempre hi ha el grup polític barroer que ho arramba tot. Però lluitar contra aquest grup és justament lluitar en favor de la democràcia. Ara tenim una oligarquia o, parlant fi, una nova aristocràcia i prou.'
"La veritat és sempre revolucionària", deia el gran pensador i comunista -de veritat, no de mentida!- italià, perseguit pel feixisme. Per tant els revolucionaris no hem de tenir mai por a dir la veritat caigui qui caigui. Si els dirigents a sou del règim de la monarquia s´enfaden és no que són d´esquerres: són uns vividors de la política.
Si no sabem dir la veritat, mostrar els problemes generats per la societat d´explotació capitalista... què som? Cadàvers per aplaudir qui comanda? Esclaus que fan la pilota per aconseguir que els "quefes" ens donin una cadireta?
Els homes i les dones lliures tenen criteri propi i si són revolucionaris no callen mai davant ningú i molt manco davant els oportunistes.
Per una esquerra republicana i anticapitalista
El col·lectiu danya i danyarà als partits de l'esquerra fins que els dirigents dels partits no entenguin que l'esquerra no ha de funcionar així. Quan 3els governants se n'adonin de que van per mal camí i deixin de veure'ns com a crítics destructius per escoltar i debatre el que tenim a dir, doncs aquest moment serà quan deixem de danyar a l'esquerra. No ens veuen com a renovadors sinó com a destructors. Així que son les seves consciències i mals pensaments el que fan que siem un punyal per a ells.
Con vuestro permiso añadiría una simple pregunta (que de tan simple parece tonta: dónde empieza y dónde acaba la izquierda? Por qué tenemos esa maldita costumbre de identificar con la izquierda palabras como república o autodeterminación cuando existen repúblicas de derechas y la autodeterminación no es más que nacionalismo? Cómo pretende la izquierda luchar con las misma armas que la derecha? Es necesario burocratizar la izquierda?
Ahí lo dejo, a lo mejor entre todos nos damos cuenta de que el sistema no funciona ni ha funcionado nunca
http://www.ixent.org/classics.htm Textos clàssics de l´esquerra
La pregunta no té gaire sentit. El problema és -com la història ha demostrat- que sovint són els dirigents de molts partits d´"esquerra" els que han traït els principis, els que són la quinta columna de la dreta dins l´esquerra. Qui fan mal a les idees d´esquerra, al poble, als interessos populars són els dirigents oportunistes que s´apoltronen en els privilegis. Qui ha fet més mal a l´esquerra són aquells dirigents que abandonaren la lluita per la República, l´Autodeterminació i la unitat sindical anticapitalista per a cobrar del règim durant més de trenta anys. La quinta columna, qui fa mal a l´esquerra no són els sectors crítics, són els dirigents traïdors. Ho hauríem de tenir ben clar.